És totalment evident i ja fa temps que se’n parla que una de les tares més grans que té la política estatal és el fet que es vulgui repartir tot el pastís entre dues forces polítiques, una mirant cap a la dreta i l’altra mirant cap a l’esquerra. En cada moment trien en quin punt es volen trobar de la seva orientació. Poden anar des del centre cap a l’extrem. S’ha demostrat que tenen més vots quan estan més centrats. La dreta centrada sempre serveix millor els seus votants que no l’esquerra centrada, que quan actua se sembla massa a la dreta i perjudica molts dels seus votants. Però si governen en un estat que s’autoproclama autonòmic acaben fent parts i quarts. Beneficien més uns territoris que uns altres. Beneficien més el centre que la perifèria i podran beneficiar més els que tenguin partits autonomistes sobiranistes que els que només tenguin partits estatals.

Per tot això i tenint en compte la situació política actual de divisió entre els partits polítics sobiranistes i els partits polítics independentistes, cal estudiar un gir radical a aquest tipus de política per immergir-se en un partit unitarista que presenti una candidatura unitària. Aquesta candidatura unitària hauria d’anar copsant diferents graus de sobirania fins arribar a la independència. S’hauria de començar per una sobirania autonòmica, que només es pot aconseguir tenint representació a les institucions estatals a Madrid, fins a convertir-se en la candidatura majoritària al territori corresponent que li permetés fer una Declaració Unilateral d’Independència.

Les Illes Balears aconsegueixen que molts votants dels partits dretans es puguin enriquir gràcies a una saturació de turisme, que a poc a poc, va destruint les Illes, i que massa n’hi ha que encara pensen que queda molt per destruir, per tant, volen continuar fent-ho. L’estat té moltes entrades d’un territori com les Illes, doblers que van cap a Madrid i que haurien de ser retornats per a la sanitat, l’educació, la dependència i les infraestructures, renovació de les existents i crear-ne de noves que siguin necessàries. I això, mentre hi hagi els partits estatals comandant no es fa ni es farà. No els interessa. Explotaran el territori fins a destruir-lo. Per tant, és convenient analitzar quins són els partits que volen conservar el territori, la cultura, la identitat, la llengua, la literatura, etc. Després de feta aquesta anàlisi és animar-los a unir-se en una candidatura unitària. Entre els partits que haurien de formar aquesta candidatura hi hauria MÉS, tant MÉS per Mallorca com Més per Menorca, també hi hauria de ser Ara Eivissa, El Pi, tot superant el seu autonomisme i convertint-lo en sobiranisme, Gent per Formentera i molts altres partits independents de diferents pobles que es vulguin convertir en sobiranistes. També hi podria haver agrupacions d’Unides Podem que creguin en la democràcia, i, per tant, en el retorn del que es va robar per dret de conquesta.

Com que els partits o les persones que comanden en els partits poden patir atacs de gelosia, seria bastant difícil que volguessin unir-se tots els partits en un d’ells. Per exemple, integrar-se tots dins MÉS o dins el Pi. Es veu que aquesta alternativa no és viable. Per tant, seria bo que tos els partits s’integrassin dins una associació o agrupació que fins ara no s’ha presentat com a candidatura política. I aquesta agrupació no és altra que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Aquesta Assemblea Sobiranista de Mallorca ja va fer les passes convenients i es va formar una Plataforma que varen signar més de 200 persones defensant una candidatura unitària. Ara, la Plataforma i l’Assemblea Sobiranista hauran d’aconseguir que els partits polítics es posin d’acord i s’hi integrin amb l’objectiu que el poble pugui viure molt millor. Si valencians i catalans del Principat fan el mateix, després ja ens confederarem. Alguns diran que això és somiar truites, però algun dia, siguem o no nosaltres aquí, això ocorrerà. Ànim i a treballar o continuar treballant!