L'enrevessat món de les dones

Una particularitat pròpia de les dones és la seva tendència a parlar pels descosits, quan agafen el fil de la conversa poden acabar amb tanta quantitat de troques que els donaria per fer un cobrellit. Un estereotip normalitzat és que són xafarderes, i ens podem trobar de diferents graus: les que xerren sobre si mateixes a tota hora i amb tota mena de detalls; les que no xerren de les seves vides però sí que ho fan de les d'altres persones; les que xerren de tot i sobre tots; les que creuen que estan assabentades de tot... De fet, algunes sembla que en comptes d'orelles tenen antenes i prismàtics per ulls. I si és només una, encara es pot dur bé, però si n'ajunten dues o més, el millor es fotre el camp.

Seguint amb la comunicació, normalment les dones pretenen ser la veu cantant de la conversa. Si no estan d'acord amb el que diu l'altra persona, sobretot, si és el seu marit o parella, la conversa no s'acaba fins que ella ho consideri oportú, i es posen com una fura si l'interlocutor desisteix de continuar xerrant o discutint. Però una cosa que supera a un home és l'habilitat d'una dona per treure punta de tot; per exemple com d'un comentari o d'una acció, per a ell irrellevant, ella li pot donar de voltes, que de no res ha fet una muntanya, n'ha tret les seves conclusions, l'analitza fins descompondre'l, l'enllança amb una altra dita o fet antic... l'home queda fulminat pels retrets en curs, els del passat i, fins i tot, pels previsibles, que millor hagués estat no dir res i comprar-li una troca perquè faci ganxet.

Si a una dona li pega per pensar massa i sense cap ni peus, cosa que fan amb força freqüència, el millor que es pot fer és esperar que li passin els pensaments que la tenen enganxada. Sovint la causa és deguda a la peculiar naturalesa femenina, són més sensibles, sentimentals, somiadores, vulnerables, aprensives, inconformistes... que el gènere masculí. Altres factors determinants són les hormones i els canvis i conseqüències que provoquen fisiològicament i psicològicament, i la inestabilitat emocional, amb les sistemàtiques alteracions en l'estat d'ànim, humor, susceptibilitat, tolerància, etc. Aleshores, les revolucions dels pensaments, les emocions i les variacions hormonals poden ser com les del programa de centrifugat d'una rentadora o les d'un cotxe competint al Gran Premi de Mònaco (símil més comprensible per als homes).

Ja de per si, una dona té molt en contra, com s'ha dit anteriorment, els seus pensaments, emocions, hormones, sovint més que una ajuda són una barrera, un obstacle, un impediment, un handicap, una limitació, un maldecap, una càrrega... si no es gestionen de manera adequada i efectiva. Molts dels problemes de les dones vénen per una manca d'autoestima , autoconfiança i valoració positiva; per les mancances afectives que esperen cobrir des de l'exterior, que sigui una altra persona, i no com hauria de ser, per si mateixes; per la dependència i la necessitat de l'aprovació social en tots els sentits; per la marcada vulnerabilitat i la idealització de com hauria de ser les seves vides i les persones que són a ella.

Tornant al controvertit món de les dones, una diferència substancial amb els homes és la importància que moltes donen a la seva imatge física, i més amb la idea de rivalitzar amb la resta. Un clar exemple es pot observar quan es reuneixen un grup de dones, que queden per dinar, sopar o prendre una copa, i les veus a la porta d'un restaurant o d'un bar, totes ben vestides, sabates de taló, els cabells ben arreglats, el maquillatge lluint i els perfums que es poden ensumar des de lluny. Et preguntes si realment han quedat per compartir una bona estona o, inconscientment, per competir-hi, és el joc que més practiquen i millor dominen.

Una característica molt comuna entre les dones és la tinença de diferents complexos. Aquests poden ser físics, com que els agradi la cara, algunes no surten de casa sense maquillatge i d'altres són habituals dels retocs estètics; el pit petit o caigut, recorren als implants o als sostenidors 'push-up'; la panxa; o intenten contraure-la o es posen una faixa reductora; el cul, per sort també hi ha les mitges o els pantalons push-up en cas d'un cul flàccid o de tenir poc, o els bodys reductors si se'n té molt; l'estatura, es posen sabates amb plataformes o talons altíssims; el color de la pell, passant hores sota el sol o en una cabina de raigs uva. Són tants els postissos, recursos artificials i modificacions plàstiques que una dona pot aprofitar, que si sembla una dona espectacular passa a una més del munt, sense cap afegit o metamorfosi desnaturalitzat i fraudulent.

Altres complexos són psicològics, com ara sentir-se insignificant, incomprensa, infravalorada... En aquests casos són diverses les estratègies que poden revertir aquestes apreciacions que minven l'autoestima i la satisfacció personal. Una de molt utilitzada és l'afany de superació i voler controlar tots els aspectes quotidians: família, casa, feina, amistats i activitats d'oci. A més de competir entre si, ja sigui entre companyes de feina, del gimnàs o entre amistats. Moltes dones semblen que han assumit durant les seves infàncies el rol après de jugar a les casetes, i les seves principals aspiracions de vida són casar-se i tenir fills, per portar a la pràctica els seus jocs infantils. Aleshores, adopten un altre rol, el de sobreprotecció amb els seus marits, especialment amb els seus fills i, fins i tot, aquesta actitud maternal i àngel de la guarda s'estén a les seves amigues i companyes. Convertint-se en autèntiques mestresses de casa.

Un apunt per acabar aquest article, sovint les dones són tan indecises, complexes o difícils d'entendre que més d'un home estarien disposats a baixar-lis la lluna, el problema és que amb tota probabilitat no seria la lluna que volien.