Tornar jove és extraordinàriament fàcil. Quan una persona ha sobrepassat ja els seixanta o setanta anys, com jo mateix, té a les seves mans la potestat personal de tornar jove durant unes quantes hores, uns quants dies, uns quants mesos o uns quants anys. Aquesta renovada joventut és sorprenentment molt senzilla d’adquirir. Jo l’experimento sempre que em ve de gust, i em ve de gust gairebé sempre. És quelcom miraculós. Les primeres vegades que vaig viure aquest prodigi en pròpia persona no me’n sabia avenir. Però era real. Amb els anys he descobert que fins i tot es pot recobrar la joventut de manera persistent i constant. Un veritable miracle!

Què cal fer? Quina és l’acció personal que ens rejoveneix sense fer cap esforç insòlit? Molt senzill: basta agafar un llibre que prèviament coneixem i rellegir-lo. Sí! És així! No cal fer res més! En pocs instants tornes a ser un infant o un adolescent: un home que fa les seves primeres passes en aquest món corromput de l’edat adulta. És un dels regals més increïbles que ens fa la pràctica de llegir. De rellegir. Tornar jove no es pot pagar amb doblers, només es pot pagar llegint. Puc donar fe del que estic dient a través de la meva experiència personal. Sé que ho estic fent de manera habitual. Però, quina altra forma hi ha de donar fe si no és autobiogràficament? Avui en dia que hi ha tanta falsedat oral i escrita en els mitjans de comunicació i fins i tot en el món de l’art, és quan més que mai ens cal donar testimoni personal en les nostres relacions socials. Això també passa en teatre, poesia, pensament i literatura en general. Quan una obra de teatre o una novel·la no ens fa creure el que intenta transmetre’ns, deixa de tenir garanties no només de credibilitat i versemblança, sinó també de qualitat artística. S’ha de ser veraç encara que sigui mentida. En aquest apartat hi té molt a veure l’estil, la forma, la intensitat, el reconeixement i l’implicació del mateix autor. Es nota de seguida quan un es troba en terreny pantanós, en arenes movedisses. Montserrat Roig la va encertar de ple quan va escriure “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. Aquesta és la veritat de la ficció. Aquí es troba el moll de l’os de la gran literatura. La bona literatura no enganya mai, encara que s’hagi edificat amb material secret i de fantasia. Només cal comprovar-ho en els clàssics.

Aviat faré una revelació personal extraordinària sobre la meva vida de “re-lector”, de rejoveniment guanyat mitjançant les meves relectures. Podria esmentar un munt de llibres que m’han rejovenint i ho segueixen fent, encara quan els rellegeixo i els torno a llegir. Rellegir és tornar a ser jove. Un bon aforisme. N’hi ha molts d’aforismes relacionats amb la lectura, però pocs amb la relectura. Ho hauré de tenir en compte. Rellegir és tornar a ser jove? Sí, és així, però encara és més cert dir que “rellegir ens rejoveneix”, i “qui rellegeix no envelleix”. Ho he dit abans: jo soc l’exemple d’haver rejovenit rellegint. Com més rellegeixo, més feliç soc, i la felicitat és cosa de joves. Un jove de 80 anys que rellegeix és més jove que un de 30. Que no ho creueu? Potser tindreu ocasió de comprovar-ho quan us arribi l’hora. Si us arriba. No porteu flors a la meva tomba, sinó llibres. Les flors es mustien, els llibres es tornen grenyals.

Grenyal, quin adjectiu més vital i potent! Quanta força física i espiritual condensa aquesta paraula! M’encanta tot allò que és grenyal: una fruita, un ésser humà, una rosa (capullo), un vedell, un esborrany literari, una relectura! Rellegir és la confirmació de la nostra innocència. Només els innocents rellegeixen. El miracle de l’eterna joventut és ser eternament grenyals. Llegir i rellegir. Hi ha res més admirable que un cadell? Quanta vida té per endavant! Quanta juguera que té! Quants jocs i quant humor experimenta! Quants salts, rialles, quantes cabrioles, corregudes, ullastres esbrancats, títeres que farà durant els dies que s’esdevindran! Rellegir és l’inici d’una nova vida. És viure la mateixa vida d’una manera millor, més sàvia i més divertida. Rellegir és tornar a néixer. Néixer amb més potència i més competència: més cultura, més amor i humor, més ciència.

Rellegir és conquerir de bell nou la nostra joventut. La relectura és l’activitat que converteix en lúdica la nostra lectura. La relectura és l’herència de les nostres inversions lectores. La relectura son els interessos, els guanys que els llibres ens proporcionen. Sempre a l’alça. Sempre en positiu. Els llibres son la millor inversió personal que podem fer a la vida: els seus rèdits estan assegurats. No hi perdem mai. Les millors inversions borsàries son en material de ficció, teatre, poesia i literatura. El mal és que els llibres no cotitzen en borsa. Si fos així, les accions s’esgotarien en un dia. Els llibreters i les llibreteres es quedarien sense feina. I els lectors no l’acabaríem mai.

No sé què dic. No sé què escric. Com en tantes ocasions, la meva imaginació s’encabrita i no sap què fa ni què diu. És quan millor m’ho passo, quan no sé què faig ni què dic. És quan m’adono de que he arribat al cim del meu enginy i del pensament abstracte. Em passa el mateix quan escric una obra de teatre de l’absurd. No hi ha cap plaer que se li pugui comparar. És la prova més evident d’haver-me tornat un cadellet de lector, un re-lector jocund jogasser i jovial. Un delicat, autèntic i tendre re-lector de llibres que generen humor, poesia i vida. Un increïble privilegiat universal. De carn i ossos i esperit. De veritat. Un producte químic existencial. L’ànima feta existència. L’esperit, materialitzat. La vida, rejovenida. El cos fet diligència.

L’acció de llegir i rellegir, i la de fer art, i música, i humor, i jocs, i pregàries, i cançons, la de fer vi, i la de fer pa, i versos, i aforismes, i reconeixements, i més coses, és l’homenatge permanent que l’ésser humà fa al seu cervell diví. Tot això, tot plegat, només ho poden acomplir els joves, els que tenen fe i ganes de viure. Alabat sigui qui ho fa possible!