Va ser un govern del PSOE que va fer ingressar l'Estat espanyol a l'OTAN. Per la porta de darrere, forçant la maquinaria i enganyant els votants del referèndum. Recordau allò d'entrar a l'OTAN però no a la seva estructura militar?
Ara és un altre govern del PSOE, amb participació de formacions d'esquerres, això sí, el que torna a forçar la situació i aprofitant allò que en el seu moment es va definir com la doctrina del xoc, compromet i estreny el compromís l'Estat espanyol amb una aliança preparada per a fer la guerra i pretén duplicar la despesa militar, mentre augmenta l'empobriment de la gran majoria dels seus súbdits.
Durant les darreres dècades el moviment contra la guerra havia avançat en l'agenda per la Pau amb les lluites contra les guerres, contra el militarisme i contra les bases estatunidenques.
Ara Pedro Sánchez i el PSOE, amb els vots dels ciutadans que participen del moviment contra la guerra, reverteixen la tendència amb modificacions dels pressuposts d'amagat, l'acceptació de més bases militars, més militarisme i més OTAN.
És trist, desagradable, no és rentable ni és just que els militars se'n duguin la tallada bona i menys els d'Espanya, que son uns fatxes rematats que no se la mereixen. Però ningú ha dit mai que la vida sigui justa.