Agraesc les notes que em va fer arribar Àngels Cardona sobre ‘Nosaltres, qui’ de Mireia Calafell per acabar d’enllestir aquest escrit.

El passat divendres, dia 27 de maig, a les 19 hores, tengué lloc la tertúlia-col·loqui Kinesdues sobre el poemari Nosaltres, qui de Mireia Calafell (Barcelona, 1980). Mireia Calafell ha publicat Poètiques del cos (Premi Amadeu Oller 2006 i VIII Memorial Anna Dodas 2008), Costures (Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009) i Tantes mudes (Premi de poesia Benvingut Oliver 2013). Aquest darrer es va traduir al castellà i va rebre l’any 2015 la Lletra d’Or. D’altra banda, cal esmentar que Calafell és membre de la productora cultural La Sullivan i col·labora amb la fundació Maria-Mercè Marçal, a més de ser comissària des de 2018 de Barcelona Poesia.

Allò que més crida l’atenció de Mireia Calafell és l’autenticitat; escriu sense parany ni cartó, sense intenció moralitzadora. El títol Nosaltres, qui ja mostra les seves intencions, que continua exposant en el pròleg; una indagació profunda en el tema de la identitat, tant individual com col·lectiva, la qual cosa es fa palesa en el poema ‘Narcís’, on desmunta el mite per mostrar la importància de veure més enllà d’un mateix.

No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.

Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.

És capaç de parlar-nos d’ecologia, de feminisme, de la situació política del país, de les relacions personals, etc. d’una forma senzilla, però carregada de significat.

Els seus versos permeten una forta identificació a ‘Rols’ en el qual ens fa veure que no tot és senzill, el bé i el mal, blanc i negre, sinó que abunden els matisos a la realitat, cosa que ens permet entendre qualsevol comportament i ens obre a altres horitzons baldament s’allunyin dels nostres.

A la tertúlia es comentà que els havien agradat molt els títols que utilitza al poemari i s’hi destacà la força de les paraules en cursiva. També és important esmentar com tanca els poemes.

La tertúlia, com és habitual, permeté que els assistents passassin una estona molt agradable i participativa. Els poemes més comentats varen ser ‘Teoria del caos’, ‘Simulacre’ i ‘Bumerangs’.

Referència:

Nosaltres, qui de Mireia Calafell. Premi Mallorca de poesia 2019. LaBreu Edicions 2020.