El Govern de les Illes Balears ha presentat el Pla d'Ocupació de Qualitat (POQIB) 2022-2025, amb l'objectiu d'arribar a la plena ocupació. El contingut, si més no del Resum Executiu a què he pogut tenir excés, no defrauda. Segueix el costum de la gran retòrica, d'objectius grandiloqüents, i dels eufemismes a balquena.
En aquest cas, s'ha refinat la retòrica a l'extrem. Vet aquí un exemple: "es pretén [amb el POIB] contribuir al benestar de la ciutadania, sota els principis de competitivitat empresarial, afrontament dels reptes mediambientals i socials, i creixement intel·ligent" (sic).
Pel que fa als objectius, no s'estan d'afirmar que "amb tots aquests fonaments descrits [al POIB] es construiran unes polítiques de treball i d'ocupació que permetran a les Illes Balears transformar-se en una economia més sostenible i inclusiva, en un escenari de generació de riquesa compartida" (Bravo!).
Tanmateix, allò que, a parer meu, és més preocupant té a veure amb la quantitat d'eufemismes emprats en el text. En aquest sentit, i a tall d'exemple, s'afirma que "el punt de referència és el reconeixement del paper transversal que el treball i l'ocupació comporten en el desenvolupament econòmic i en la distribució del benestar i, encara més, en el context actual, en plena recuperació de la crisi sanitària i dels efectes de la invasió d'Ucraïna part de Rússia". Una interpretació del metallenguatge eufemístic podia ser: Es parla del paper cabdal del treball remunerat "en la distribució del benestar" per a no esmentar que ho és de quelcom més concret: de la distribució -normalment injusta- de la riquesa generada. Es parla, també, de "plena recuperació de la crisi”, obviant que, en paraules de l'economista marxista Richard David Wolff, "recuperació, en aquesta economia capitalista, es refereix als beneficis, no a la gent".
Ara bé, si només fossin problemes de llenguatge i d'hipèrboles, la cosa tindria consol. Però aquest no és el punt principal. El llenguatge crea pensament . A tall d'exemple: Es parla de "plena ocupació", sense prendre en consideració els aspectes polítics que envolten aquest concepte. És sabut – almenys ho és des de 1943 que Michal Kalecki publicà l'article, que esdevingué en un clàssic del pensament socialdemòcrata de la postguerra, titulat "Aspectes polítics de la plena ocupació" - que la "plena ocupació" és un objectiu polític per a resoldre els "grans problemes polítics del moment històric". En els anys quaranta del segle passat era, per sobre de tot, la prevenció del retorn del feixisme.
Avui en dia, barrar el pas al proto-feixisme neoliberal ho torna a ser un objectiu polític fonamental. En aquest sentit –tot tenint en compte que, en temps de revolució neoliberal triomfant, una societat de plena ocupació amb punyent plena desigualtat és un escenari versemblant- cal definir un altre paradigma de societat, problematitzant l’ocupació com a mecanisme hegemònic per aconseguir estàndards decents d’igualtat.
Tornant a continguts concrets del nou POQIB, és molt significatiu que es confongui "Ocupació Inclusiva" amb aplicació de la legislació laboral (només faltaria!), en lloc de conceptualitzar-lo com recuperació de la capacitat d'inclusió social de l'ocupació, 'abolició de la pobresa laboral, i associació d'ocupació de qualitat amb aquella que assegura qualitat de vida i ascensors socials.
Amb tot, allò més cridaner d’aquest POQIB és l’absència de qualsevol menció a la necessitat de gestionar amb justícia social determinades taxes de desocupació, i la programació d’accions concretes i pressupostades per acompanyar la transició ocupacional en el camí cap a un altre model econòmic. Però com el primer principi rector és, segons el POQIB, la "millora del model econòmic", i no la seva transformació, per modesta que sigui, s'entén la retòrica grandiloqüent i els eufemismes. En definitiva, hi ha consensos -com aquest de bescanviar "canvi de model" per "millora de model"- que són, veritablement, renúncies!