No som metge per avaluar malalties, ni dona per viure els maldecaps, entrebancs i dolors que els causen determinats aspectes de la fisiologia femenina. Són majoritàriament circumstàncies del sexe femení. Esmentaré tres aspectes: la menstruació, l'endometriosi i la fibromiàlgia. Aquesta darrera, la fibromiàlgia, és una malaltia que, sense ser-ne exclusiva, pareix que la pateixen majoritàriament dones. L'endometriosi és una altra malaltia crònica dolorosament relacionada amb la menstruació. Com deia, no som cap expert per parlar dels temes anteriors, però fa molt de temps que n’observ les conseqüències i qualque cosa en puc dir.

A la meva vida professional i personal, les dones han tingut molt pes específic. A la família, més del cinquanta per cent ho són, i, a la feina, he tingut moltes caps i col·laboradores.

Malgrat que a la policia les dones són minoria, per mor de l'àmbit en el qual m'he desenvolupat, he confluït moltes ocasions amb elles, fet que m'ha permès visualitzar —en general— la seva vàlua i els seus «hàndicaps de gènere».

Les dificultats anirien des de totes les relacionades amb la maternitat —que en són moltes—, passant per les relacionades amb la conciliació de la vida laboral i familiar —que també en són un caramull—, fins a acabar, entre d'altres, amb les del període menstrual.

En aquest desigual itinerari de gènere del «sexe dèbil», he vist patir emocionalment dones —per no arribar— i d'altres literalment doblegades de dolor físic. Quan el motiu era l'endometriosi, s'havia d'anar alerta amb la sobredosi d'Enantyum.

En estar una companya de baixa laboral, jo no la veia, però no dubtava de la professionalitat del metge que la firmava. El que sí que veia eren companyes amb incomoditats, problemes físics, emocionals i de conciliació, únicament pel fet de ser dones, continuar fent feina de qualitat.

Tinc, a més, la sensació que els homes estem lluny d'assolir aquest nivell de resiliència, especialment pel que fa al llindar de dolor. L'aportació no només és de «sacrifici de gènere». La seva empenta, responsabilitat, implicació, capacitat de treball i amplària de visió enriqueixen molt el món laboral en particular i la societat en general.

Queda molt a fer, però anem avançant en igualtat, i afavorir legalment les dones en el període menstrual és una bona notícia. Hi ha qui critica els avanços en la igualtat amb el rerefons d’indisposicions fictícies, oblidant que aquesta irregularitat no és privativa de determinades malalties o sexes.

El que és molt trist és menystenir les dones amb comentaris tan desafortunats com el proferit sobre la menstruació, per la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso: «L'única regla que m’importa és la regla de tres». Especialment, perquè prové d'una dona. «La síndrome de l'abella reina» fa molt mal al camí —sempre costa amunt— de la igualtat.