Ni palla. A Mallorca no es sembra ni palla. No surt a compte. De fet res no surt a compte, llevat d’especular, fer d’intermediari o comissionista, o llogar casetes a preu d’hotel. D’això de sembrar sensu stricto, que vol dir de ficar les mans dins la terra, ni parlar-ne. En sentit més metafòric sí que surt a compte sembrar piscines, per exemple, o sembrar filferrada, que en molts casos està subvencionada, per ‘fer net’ diuen. Com que ja no es cultiva res, la terra, que com tothom sap és com a beneita, s’embruta, aleshores els liberals retenidors de terres demanen subvencions per fer net, o sigui tancar els seus xalets VIP, que és en el que s’han reconvertit les possessions de la Serra.
...I ahir cinc creuers, entre els quals el més gros del món, avui diuen que n’arribaran tres més. A tot això el empresaris no troben personal qualificat que vulgui guanyar 1.000 euros bruts al més i pagar-ne 900 de nets de lloguer i, naturalment, donen la culpa al govern perquè no requalifica espai rústic (d’aquest que tanmateix no hi volen sembrar ni palla) per construir habitatge social. I és que comprar sol urbà per a fer habitatge social tampoc no surt a compte, com la palla dels orgues.
Per allà deçà desembarquen milers de cotxes forasters, que paguen els impostos a fora i el que cobren se’n torna enfora, però venen a embossar aquí, i a fer oli a les cales de selfies.
Per si quedava cap dubte que les proclames oficials van per una banda i els fets per una altra ben diferent, efectivament, de la pandèmia no hem après res, ja només se’n recorden els metges i els que l’han patida de prop, i tornam allà on érem: Magaluf amb els hooligans de sempre i a Eivissa de festa contínua fins que acabi la temporada. Si a Las Vegas, que és enmig del desert, poden tudar l’aigua de tots els rius de l’estat, vejam si Eivissa no podrà importar palla d’Austràlia.
Un altre tema és la petjada ecològica de dur palla quilòmetre mil, de Lepe, per exemple, per a no exagerar tant. Ja fa temps que es proposava ‘qui contamina paga’, doncs això qui ho paga? els eivissencs, els de Lepe, l’armador del vaixell? O ja en pagaran les conseqüències a les illes del Pacífic primer, i la resta del planeta després? Atès que la palla és un producte essencial, el vaixell que du palla de Huelva, es podrà beneficiar de la bonificació actual del Govern?
Això és Amèrica! O un estat del golf Pèrsic, però dels ronyosos, no dels que el aborígens ho tenen quasi tot subvencionat, aquí la riquesa se l’enduen els espavilats, mentre als indígenes ens queda el paisatge destrossat.
El cas dels creuers és el més cridaner. Saturen Palma i consumeixen un menú, un gelat, un souvenir fet a xina i poca cosa més, mentre tots els guanys bons se’ls queden els dels vaixells, més que probablement amb base en un paradís fiscal. Les tasses dels ports se les queden a Madrid. El que contamina oficialment un vaixell d’aquests ja és inadmissible pels problemes ambientals i de canvi climàtic, hi caldria afegir el que contamina quan és en alta mar, que escapa a tot control.
El que contamina el turisme de masses tradicional, de la petjada ecològica comparada amb els dividends que deixa, tampoc no surten els comptes. Només un aspecte de tants: els problemes i seqüeles derivats de la salinització dels aqüífers, això com es calcula? Qui ho paga? Els del tot inclòs en paguen sa part alíquota?
Fent balanç de tot plegat, de devers els anys 80, per posar uns any després de la invasió de sa Dragonera, el nombre de turistes s’ha quadruplicat, amb tota la destrossa del paisatge que ha requerit, mentre la renda per càpita ha davallat, i el futur dels joves de 30 anys és més incert que mai.
Ja m’ho deia mon pare: “Això és es negoci de madò Coloma, lo que gonyava ell amb so cul, ho fotia ella amb sa poma”.
