Stanislaw Lem i Stanislaw Jerzy Lec. Quins dos grans companys de viatge que he tingut durant més de cinquanta anys. Fa poc, Enrique Lázaro, em va recordar que enguany és el centenari del naixement del primer, Stanislaw Lem. Jo no hi havia caigut. Enrique Lázaro, el millor autor del planeta d’articles politico-culturals i de breveries i reflexions diverses relacionades amb el món clàssic i contemporani, tan brillant i enginyós que jo el tinc per genial, em recorda, de tant en tant, llibres i creadors que jo, paral·lelament, ha llegit fa molta estona i un dia em canviaren la vida en l’aspecte literari més positiu com veig que li han canviat a ell.

Diré algunes coses més, ara que ve a tomb, sobre la desconeguda vida i obra d’E’nrique Lázaro. Afortunadament les he pescades al vol. No el conec en persona, encara que crec que el vaig veure un dia, fa molts anys, circulant amb un ciclomotor per dins Palma. Algú em digué: “Mira, aquest és n’Enrique Lázaro!” Jo vaig alegrar-me de veure’l, encara que fos de refiló, com si hagués vist la Santíssima Trinitat Literària. D’això deu fer més de tres dècades, però jo ja havia llegit alguns contes i escrits seus que feren agenollar-me davant ells.

Per aquella època, recordo que vaig conèixer la seva mare. Coincidírem a la Llibreria Selecta, al centre de Ciutat, davant el Mercat de l’Olivar. Ella i una altra senyora anaven consultant i remenant llibres. Jo vaig saludar el llibreter, el qual coneixia de molt de temps enrere. Xerràvem de salut i de malalties. En Toni sempre tenia la seva dona malalta i jo m’interessava per ella. Quan aquelles dues senyores s’acostaren a la caixa per pagar l’import d’uns quant llibres que havien triat, vaig escoltar, sense voler, el nom d’Enrique Lázaro Suau. Vaig intuir que entre elles i ell hi devia haver alguna relació. M’hi vaig interessar i va ser així. La senyora que jo havia observat primer em digué que ella era la mare de n’Enrique, i que l’altra senyora era una germana seva. De seguida vaig donar-me a conèixer i els vaig fer a saber la meva admiració per n’Enrique, ja que feia estona que era lector dels seus articles. Com podia haver estat d’una altra manera i així fou, tot d’una va sorgir una afectuosa complicitat literària entre nosaltres. La mare m’informà de que el seu fill era sord del tot, com un altre fill que tenia. Els dos germans, quan eren petits, tingueren un constipat estrany, i l’antibiòtic que el metge els va receptar els va provocar una greu infecció i una sordesa absoluta de per vida. Oh!

Bé, escric aquest comentari-recordatori, el dia de Sant Jordi de 2022, Diada Literària dels Països Catalans i, per contagi, Dia Universal del Llibre a tot arreu. Encara que per parlar de llibres, tots els dies de l’any són adients. I més per mi que no aconsegueixo desferrar-me d’ells des que tinc ús de raó. Si avui hagués de recomanar la lectura d’un llibre en especial pels meus amics i per a tothom, segurament aconsellaria la lectura d’un clàssic: des d’Homer a Pere Calders. Qualsevol, des de Shakespeare a Blai Bonet. Però he començat recordant Stanislaw Lem i Stanislaw Jerzy Lec, dos petits gegants de la literatura occidental. Aleshores faré l’honor a aquests dos autors nascuts a la ciutat ucraïnesa de Lviv, ara sota les bombes de Vladímir Putin, aquest monstre que vol competir amb Llucifer i Satanàs provocant una de les catàstrofes més grans de la humanitat.

Lem va néixer a Lviv l’any 1921. Sembla que en un principi res no feia endevinar el seu geni de creador en el gènere més elevat de la ciència ficció. En el món invisible i desconegut de l’espai infinit. Encara que a la seva primera novel·la, 'L’hospital de la transfiguració', no se l’ha pot considerar així, sí que en ella hi reflecteix, molt versemblantment, tots els horrors de l’època nazi en un sanatori situat en un indret del tot inhumà i fora de l’abast del nostre món i del seu espai. Més que ciència ficció és una història real que mostra totes les monstruositats que s’amaga dins l’esperit humà. Però el que li va proporcionar fama i prestigi mundial va ser el seu cicle de les estrelles, els seus viatges a les galàxies i la seva habilitat per posar per escrit tot el seu extraordinari corpus personal de la seva inigualable imaginació. La seva fama va esdevenir amb la publicació de ‘Els astronautes’, continuant per ‘Edèn’, ‘Memòries trobades en una banyera’, ‘Solaris’, ‘Congrés de futurologia’, i alguns etcèteres més. També va dedicar-se a l’escriptura filosòfica i, com seria impossible de passar per alt, a la metalitaratura. Podem citar ‘Buit perfecte’, ‘Magnitud imaginària’ i ‘Provocació’, emmarcades en la ‘Biblioteca del Segle XXI’.

Entre les primeres obres que vaig llegir de Lem hi ha subratllats capítols i paràgrafs sencers, frases, paraules màgiques, reflexions molt singulars i tota la seva intel·ligència esperpèntica, extravagant i heteròclita. Recordo que per justificar les seves extravagàncies d’estil lluminós i la seva ironia crítica i brillant, apel·lava a la bona disposició del lector convidant-lo a consultar tots els càlculs cibernètics dels seus relats prodigiosos. Com fer-ho en un món inexistent, en un espai més enllà de qualsevol finitud. Parla de parenostres supersònics i d’avemaries electromagnètiques, i d’elements intangibles, absurdament absurds, més o menys catòlics i cristians. El cervell de Lem no devia parar de bullir en qualsevol moment de la seva existència. Una olla a pressió.

Quant a Stanislaw Jerzy Lec, ucraïnès, i que també va néixer a Lviv, poc temps abans, l’any 1909, destaca subliminarment com a aforista, creador de joies amb giny i paraules. El seu pensament fragmentari és d’una originalitat que ningú mai ha superat. Ocupa un lloc molt destacat al ‘Museu de l’Aforisme de Consell’, únic al món en aquest gènere, on hi podem llegir les seves millors idees i ocurrències, igual que ho podem fer en els seus llibres més coneguts, on el titulat 'Pensaments despentinats' destaca sobre tots ells. Tinc una llarga teringa d’aforismes de Lec col·leccionats en el meu arxiu particular. De tant en tant hi torno una vegada i una altra. Per fer-ne un tast, aquí en cito uns quants: “Tothom vol el vostre bé: no deixeu que us el robin”. “Aquell home tenia la consciència ben neta: no la feia servir mai”. “Entra a casa teva quan vulguis i en el interior sense demanar permís”. “A qui calla no li poden prendre la paraula”.

Qui guanya, entre aquests dos campions centreeuropeus, en aquesta cursa literària per l’excel·lència humorística? Per a mi no hi ha cap dubte: guanya la imaginació, guanya la creativitat, guanya, guanya, guanya, indiscutiblement la intel·ligència! Lem i Lec: quan coneixerem un altre duet genial de l’enginy, el joc i la concisió com ells? Es fa molt difícil el presagi. Només apel·lant a la ficció seria capaç de fer un pronòstic.

Feliç, molt, molt feliç Diada dels Llibres i propera, molt, molt propera Independència dels Països Catalans! Humor, Literatura i Amor!!!