Ja tornam a ser a aquells dies de festa que jo no sé mai quin dia cauen. Unes dates que ens fan recordar la institució masclista de cobdiciosos lladres ganduls, plena de pederastes, lgtbqiàfobs i el seu club de fans que ho organitza tot plegat.

Però jo volia xerrar-vos d’una altra cosa, com de costum, perquè ja de ben petit quan sentia per la tele les notícies dels embussos i problemes de l’Operación Salida i la de Retorno, jo no entenia res. Mirava cap a ses Avingues i allà no hi havia cap coa, ni embotellament, ni res (sí, era encara més pardal de més jove). I és que consumíem molta televisió sense destriar. No va ser fins a l’adolescència, però, que vaig haver de deixar de veure’n perquè, excepte qualque excepció¹, va arribar a fer-me molt de mal (sobretot els anuncis). Un dia, em vaig descobrir desitjant una moto d’aigua (?) i ni tenia carnet de cotxe.

Deixar de mirar anuncis i començar a triar el que vols veure, abans era al videoclub, ara, bé, el catàleg és amplíssim… ai, els genolls, quaaaan jo era joooove, cof, cof. Què deia jo? Ah, sí, que desconnectar-te d’un mitjà i un llenguatge que tothom entén, punt d’unió de la comunicació, fa que vagis drifting away… fent-te enfora, duit pel corrent, de tot el que la gent coneix. Ja vos ho deia (ara no sé on ni quan) que hi ha associacions d’idees que són d’ús comú que me perd o no sé d’on venen. Clar, com que no tenc cap interès pel «periodisme de gent que crida», d’«Ombre Mujere y Bisbersa», ni grans germans, ni otés, ni punyetes, he perdut el vincle.

A més a més, com que no faig servir segons quins cercadors, ni don massa informació a les aplicacions que faig servir, cada cop que obr YouTube al navegador a un dispositiu aliè (quan mostra els temes de moda) qued espantat i confús: «Quins se suposen que són els temes que interessen, dius?» Futbol, reguetó i gent fent reptes. Les amigues se’n riuen perquè això té un costat incòmode: fer una cerca d’un restaurant al barri i que et surtin els millors de Tombouctou. He quedat desfasat (jo que ho feia a les males…) i ressonen les paraules des net: «No ets molt de sa modernitat, tu». També feia a les males triar pel·lícules i sèries, ara ho prova de fer Netflix per jo.

No sé si vos passa el mateix, la plataforma només et recomana coses que ja has vist o són a la teva llista. La resta, diguem que és un poc, no ho sé, a la babalà. I mira que té totes les dades del que miram, per persona i amb valoracions. Vaig riure quan van canviar les puntuacions per un m’agrada/no m’agrada. Aquesta simplificació malaltissa que fa que no puguem votar de l’u al cinc els gustos. Doncs ara torn a riure perquè han afegit un «m’encanta»: cinc són massa, dues massa poc (ai els genolls). Tampoc ens hauríem de molestar, el sistema de categories i temes són d’haver-se fumat una porrassa. Hauria de fer servir el mateix sistema d’etiquetatge per tot:

#aquellsdies #festes #motos #ganduls

També et pot interessar llegir:

• Volia comprar una moto, però qui em posava era el motorista #vela #motos #canó

• Jo, i la meva menstruació #aquellsdies #festes #ironia

• Invasions pirates #canó #maquillatge #rastes

Aman Nòlem (ell/això)

¹Vegeu Moixa Mental del 14/7/21, Quan sa tele em va dir que era marieta