El passat divendres, dia 25 de març, a les 19 hores, tengué lloc, a la llibreria Lluna de Palma, una vetlada poètica d’allò més enriquidora i, si em permeteu, alliberadora de pensaments. Organitzava l’acte el grup Kinesdues, Àngels Cardona i Maria Victòria Secall, i Maria Barceló.
En aquesta ocasió no hi hagué cap escriptor convidat ni cap lectura proposada per fer-ne una anàlisi. A la vetlada qualsevol persona es convertia, si així ho volia, en protagonista per uns minuts. La proposta, com veis, va ser diferent i més participativa. Tothom hi podia dur els poemes que volgués, en qualsevol llengua, seus o d’altres autors. La llibreria Lluna, per tant, es convertí en un espai obert a la poesia universal on els i les protagonistes presentaven un poema, esmentaven breument el motiu pel qual l’havien triat o en llegien qualcun de collita pròpia.
Després d’una breu introducció per part d’Àngels Cardona i Maria Victòria Secall, donàrem pas a la lectura i a tots els enfocaments possibles. No hi mancaren referències a la guerra de Rússia contra Ucraïna i a la possibilitat que un poema pogués influir en un desenllaç pacífic. Seria possible que els sons d’un poema, en qualsevol llengua, poguessin originar un canvi de rumb en alguns esdeveniments? Podria ser que un polític o que els mateixos soldats canviassin de parer i la realitat començàs a fer un gir inesperat? Tal volta això ens duria a parlar de la teoria del caos i el fet que, segons diuen els científics, si canviam lleugerament les condicions inicials, el resultat no canvia lleugerament, més aviat podria arribar a ser ben diferent.
Per si de cas, no perdem res per intentar-ho. Per tant, a la vetlada deixàrem que la poesia impregnàs les ànimes de tots els presents. I, no se sap, tal vegada posàrem en marxa qualque mecanisme que propiciarà canvis significatius en la realitat (permeteu-me que voli una estona entre els niguls).
Mentre fèiem la roda de lectura sonaren poemes de Wislawa Szymborkska, Antonio Machado, Maria Estelrich, Jacques Prévert, Antoni Canu, Mario Benedetti, Gabriel Ferrater, Teresa Colom, Josep M. Llompart, Miquel Martí i Pol, Eduardo Galeano, Antonio Medina, Rupi Kaur, Amazigh Santana i moltíssims més. Jo també vaig llegir un poema meu i a la segona ronda duia preparats uns versos del poeta basc Kirmen Uribe, concretament del llibre Mentrestant agafa’m la mà (versions en català de Jon Elordi i Laia Noguera d’Edicions Proa).
En fi, la sensació final va ser de pau, d’haver aturat el temps per uns instants i haver fet un recorregut vital per moltíssimes veus, sentiments, emocions i altres sensacions molt humanes.
