cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
25°

Son Sardina, com exemple

L'Ajuntament de Palma ha tret a informació pública un nou Pla Urbanístic que preveu un important creixement de sòl urbanitzable. L'any 1998 la població de Palma era d'unes 320.000 persones i l'any 2021 aquesta població arribava a 420.000 habitants. Per tant, un increment impressionant i d'unes dimensions exagerades. Si això és així, la pregunta a formular és si aquesta tendència s'ha de mantenir o si s'ha de canviar.

Planificar 20 sectors de sòl urbanitzable d'aproximadament tres milions de metres quadrats es digui el que es digui no suposa cap canvi a un desenvolupament que molts consideram insostenible i que ens duu a una sobrepoblació que té múltiples efectes des dels més purament ambientals i d'infraestructures als més intangibles com la cohesió social o la personalitat compartida.

Molts de pics es diu que per entendre un tema de fons convé posar un exemple, convé posar un cas concret que pugui exemplificar d'allò que s'està parlant, convé dur-ho a la pràctica i anar més enllà dels grans conceptes. Per això crec que el creixement previst al nucli de Son Sardina ens pot servir de mostra o imatge de l'objecte del debat. El pla exposat al públic preveu que es puguin fer en aquest nucli més de 400 nous habitatges, és a dir, una transformació que canviaria de forma radical la idiosincrasia d'aquesta zona.

No voldria caure en el simplisme. Planificar com volem que sigui la ciutat d'aquí a vint anys és complex i hi ha mil coses a tenir en compte. Les necessitats d'habitatge són enormes a Palma però es resoldran amb més sòl per construir?L'experiència acumulada demostra que no existeix el silogisme que a més sòl preus més assequibles; això també és molt més complex. Per això són molts els que pensam que si la ciutat ha de créixer en tot cas ho ha de fer aprofitant el sòl urbà ja transformat, compactant i no en horitzontal.

Si Balears ha de fer una reflexió a fons sobre la seva evolució. Si és necessari posar fre a una dinàmica que incentiva una saturació i una pèrdua de qualitat de vida resulta imprescindible repensar les previsions dels plans urbanístics. Resulta una contradicció que un dels grans debats de la política balear sigui la congelació de les borses de places turístiques, se'ns parli de decreixement i els mateixos partits que això expressen es dediquin a fer un pla general a Ciutat que va en el camí invers. És això congrüent? No és això una contradicció de magnituds monumentals?

La impressió general és que això no és congrüent. La impressió de molta gent és que s'ha de ser molt més respectuos amb pobles i nuclis que han sabut mantenir unes dimensions i unes proporcions que s'haurien de preservar i no posar en risc o destruir.

Són moltes les entitats que hem presentat al·legacions i així hem vehiculat la nostra oposició a uns creixements que pensam que ja no tenen sentit en aquests moments i ateses les circumstàncies existents. Algú hauria de fer un pensament de bon de veres sobre si el camí del futur és caure en els errors del passat i sobre si hem solucions similars a les aplicades anteriorment podem aconseguir resultats diferents als aconseguits.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.