«Iniciadora de la Generació dels setanta a les Illes, escriptora dona en un món eminentment masculí, ploma pionera en el tractament de qüestions com la corrupció política, la violència masclista o el narcotràfic, poeta jove als seixanta-cinc anys i referent indiscutible per les generacions d'escriptors més recents, el seu llegat només és comparable al dels grans autors de la literatura universal», diu de n'Antònia Vicens en Sebastià Portell.

Antònia Vicens i Picornell és la merescudíssima guanyadora del 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que Òmnium Cultural atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

«Antònia Vicens és una amant de les paraules, un dels màxims exponents de la potència literària dels Països Catalans i una dona que ens recorda la importància de la nació completa, l’estima pel territori i la lluita pels ideals» diu Òmnium. Paraules que compartim i validam des de la pròpia experiència.

Antònia Vicens, catalana de Santanyí, mallorquina universal, és una escriptora tenaç, intel·ligent i compromesa.

I just ara que rep un dels més alts reconeixements que pot rebre una escriptora en llengua catalana és també un bon moment per recordar que Mallorca i les Illes Balears tenen un deute important amb una escriptora que l'any 2004 va rebutjar recollir el Premi Ramon Llull, per denunciar les polítiques contràries a la nostra llengua que feien el Govern de Jaume Matas i el Govern espanyol.

I encara, a títol personal, un deute de gratitud pel seu suport, en aquella època convulsa de la botiga del carrer Sant Pere Nolasc de Palma, de l'AJELC i les lluites per la llengua catalana, per la literatura lliure i compromesa, per la Cultura oberta i combativa i pel rebuig a tots els exèrcits i totes les guerres.

Gràcies infinites, Antònia. Gràcies insubmisses!