Començ a escriure l’article un dia fresquet de l’hivern. Fa sol i el dia arribarà a ser un bon dia perquè no fa un bri de vent. Avui he pensat escriure un article que pot ser realitat o ficció en temps de pandèmia. En començar esper que sigui un article no apte per a voltors, ni carronya ni aus debilitades que puguin ser perseguides i devorades. Els voltors tenen dret a descansar per fer una bona digestió, no sigui que agafin un bon empatx. Avui vull parlar de protocols abandonats, mal pensats i malgarbats. La simulació pot ser real o de ciència ficció. Qualsevol semblança amb la realitat haurà estat somniada o fruit d’haver escoltat què passa a la vida real. Allò cert és que els protocols a l’escola en temps de ficció fan por. El covid no és cap broma. Ho serà per als negacionistes. Per això ho són. N’hi ha que ja no ho podran contar. No s’ho mereixien. Els culpables són els que els ho feren creure. La vida és seguir una sèrie de creences que ens inculquen persones que tenim com a referents. Aquests referents els hem escollit o els han imposat, com el rei que no l’hem escollit, pero n’hi ha molts que l’acaben aplaudint, com si d’un mag es tractàs. D’altres que el major orgull de la seva vida és haver estat saludats per sa majestat, qui d’un ventall havia saludat un centenar de persones arreplegades.

Imagina’t que ets una persona que exerceix com a mestre de primària o professor de secundària. S’han reunit els que manen a Madrid, allà on hi ha el millor equip de futbol d’Espanya, els millors bancs, els millors magatzems, els millors advocats, els millors economistes, i segurament els pitjors polítics, bé… si voleu, també poden ser els millors. Allà han decidit que no es confinarà una classe a l’escola fins que no hi hagi 5 casos positius, o un 20% o més. Per exemple, si la classe té 30 alumnes requerirà que hi hagi 6 positius per a confinar-la. Així que, ja ho saps, pots haver de conviure amb tres o quatre positius segur.. Segurament seran asimptomàtics i tu no te’n temeràs fins que no comencis a tenir símptomes.

Arribes a l’escola i falta un 20% de la plantilla de professors que o tenen covid o estan de baixa per alguna altra circumstància. Aquells cap pensants que han anat a la gran capital per arreglar-ho tot, t’enviaran dos substituts allà on en fan falta més de mitja dotzena. I ja pots dir adéu a aquella hora setmanal que tenies lliure. I hauràs d’anar a diferents classes, on a totes hi pot haver tres o quatre positius… o cap, això seria millor. Dus mascareta i la portes FFP2. Diuen que són les millors perquè les de quiròfan deixen passar l’aire i els virus. Tothom s’encomana a qualcú, a déu o als fats, a veure si té la sort que no li toqui la malaltia… al mateix temps pensa que com que no li ha tocat la grossa… ni la petita als darrers sorteigs,,, tampoc no li hauria de tocar la covid (malaltia) ni hauria de ser atacada pel covid (virus). Però realment és això la vida? Passen les coses així? Crec que no. A vegades la vida s’acarnissa amb els dèbils, sempre amb els mateixos… i és una llàstima. No se sap on s’ha d’anar a reclamar. Els qui podrien fer-ho no ho fan. Diuen que així és la vida i així s’ha d’acceptar. I que gaudeixin els altres.

Acab de rebre un vídeo d’aquests que diuen grans veritats disfressades de conya marinera. Que enumerava els protocols proposats per Salut i acabava dient distància, mans i mascareta. A continuació el protocol es convertia en contrari a l’esmentat anteriorment. Llavors t’enviava a la farmàcia, després deia que no hi podies anar, Després deia que et fessis el test d’antígens, a continuació que no te’l fessis, que t’havies de fer la PCR, i els protocols avançaven així, ara blanc, no, negre, ara sí, no, ara no. Fins que al final deia que fotéssim el que ens vengués de gust.

Després d’aquest parèntesi tornem al mestre o professor que és a l’escola i va circulant per totes les classes, amb uns quants positius a cada una com si fos un gegant, un roure, que no es contagiaria mai. I clar que es contagià. Un dia, va començar a tenir moquets i més moquets, va començar a tossir i topar amb dificultats respiratòries. Es va fer un test d’antígens d’aquells de devers 10 euros i va donar positiu. A l’endemà va demanar cita i no li varen donar i es va presentar a fer-se una PCR, que es torbarien uns quants dies a notificar-li els resultats. Mentre s’havia retut i es quedava a casa. Demanava la baixa al seu metge, que li deia que no li podia donar, que això era cosa dels del Covid… i així avançava la seva malaltia sense veure que ningú es preocupàs d’ell. A l’escola li deien que feia falta allà. Al centre de salut li deien que era cosa dels del Covid. Els del covid no deien res, fins que li varen comunicar que tenia covid i que no era l’Omicron, aquest era el que estava de moda, però a ell l’havia aglapit el delta, un delta escolar. Segur que l’havia agafat a l’escola, mentre l’escola continuava bastant desprotegida, esperant que els contagiats superassin el 20% per confinar-la. Mentre, s’havien de contagiar uns quants professors més, quan no hi havia substituts, i quasi baixes per als malalts.

Aquesta història és verídica o no ho és. Podeu triar. Si voleu que ho sigui, ho serà. Si voleu que no ho sigui, no sé si podrà ser. Es demostra molta inutilitat i molta incapacitat en els polítics governants i en els de l’oposició. Els primers governen sense saber què han de fer i als segons només els interessa governar i fer fora els que governen, perquè volen ocupar el seu lloc, que creuen privilegiat, vosaltres direu si ho és o si no ho és. A mi m’és indiferent el que penseu. Sou lliures o ho hauríeu de ser!