Persones vestides de vermell amb gorra amb caputxa i barba blanca han recorregut places i carrers de pobles i ciutats fent creure que repartien regals a tort i a dret, i els pares traient el fetge per la boca per satisfer els desitjos de la generació que mai no acaba d’estar satisfeta. La generació que només exigeix democràcia per satisfer els seus capricis. La generació que només vol que els seus pensaments siguin els vertaders. La generació dels seus pares i dels seus padrins que creuen que han encertat amb la seva ideologia, encara que sigui totalitària. A ningú no li importa que els altres creguin que tenen raó. Tanmateix els faran a saber que no en tenen. Que no hi ha més raó que la seva. Què podem esperar del 2022? Només podem esperar que augmenti el seny de les persones, que déu torni a omplir la caldera del cervell i n’afegeixi unes bones cullerades o cullerots a les persones que l’han perdut, que són moltes… massa.

I a partir d’ara, unes quantes notícies no sé si seran fresques o no. Només sé que són abundants:

La Plataforma per la Llengua ha denunciat el cas d’una formadora a qui la Generalitat va exigir passar-se al castellà durant una classe per a treballadores de la llar, en contra de la seva voluntat i d’allò que s’estipulava al contracte. La Conselleria d’Igualtat i Feminismes, de la qual depèn el departament de la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs que organitzava la formació, subratllà que es tractava d’unes classes sobre com detectar i combatre l’assetjament sexual, i per això es va decidir canviar al castellà “perquè totes les dones poguessin entendre els conceptes jurídics de què es parlava”. És inconcebible, però és la mateixa excusa de sempre. S’ha fet així perquè tothom ho entengués.

Existeix un decret gallec que regula la utilització de les llengües a l’ensenyament i prohibeix l’ús del castellà com a llengua administrativa. Senyalització, comunicats, butlletins de notes, pàgines web, tot és obligatori que estigui només en gallec, però el que molts no sabien era que tampoc no podien usar el castellà per a comunicar-se amb els seus companys internament a l’hora d’enviar-los informació sobre els alumnes.

Per això, durant una auditoria al Conservatori feta el 2017, la Conselleria va detectar una acta redactada en castellà, cosa que es va qualificar com una “anomalia”.

Llavors la Conselleria va començar una campànya de pressió cap als professors que usaven el castellà amb les seves cites amb la inspecció i en les visites dels inspectors i alts càrrecs d’educació al Centre, per acabar amb el problema. L’Administració els va deixar clar que, a més de les programacions, qualsevol plantilla o document que es remetés al centre s’hauria d’escriure en idioma gallec i també els comunicats interdepartamentals en els quals s’informa de l’evolució acadèmica dels alumnes. Després arribaren les amenaces d’incoar expedient disciplinari. Un professor es va posar en contacte amb l’associació “Hablamos Español”, associació pro llibertat d’elecció de llengua (ja se sap, aquestes sempre són associacions en pro del castellà), presidida per Gloria Lago. El varen aconsellar que deixàs d’usar el castellà per a no arriscar-se a una suspensió de feina i sou, però varen iniciar un procediment administratiu per reclamar el dret a usar el castellà. Després de tres anys i uns quants judicis, el cas ha arribat al Tribunal Suprem. Com que la Conselleria ho va presentar com una sol·licitud d’informació, no es podia recórrer si perdien el cas.

Fa uns dos anys 16 companys d’aquella persona s’hi varen unir per reclamar el mateix dret, però varen procurar evitar les travetes de la Conselleria. Després de reunir-se amb l’inspector en cap qui els va amenaçar d’expedient disciplinari, mentre els prohibia usar el castellà i se’ls va instar a no recórrer. Malgrat les amenaces, cinc d’aquests professors varen decidir continuar endavant. Varen presentar recurs i els han respost amb molta rapidesa desestimant el recurs. La Conselleria gallega cita de forma laudatòria l’actuació judicial dels governs de Catalunya en matèria de llengua. Es veu que no saben que ells ho fan millor.