nubes dispersas
  • Màx: 11°
  • Mín:
11°

Lluís Maicas, observador de la realitat, transformador poètic

Foto: J.A.Calvo

Les tertúlies de Kinesdues (Àngels Cardona i Victòria Secall), amb la col·laboració de Maria Barceló, continuen la seva aventura poètica a la llibreria Lluna de Palma. El passat dia 10 de desembre tengué lloc la vetlada literària amb Lluís Maicas per parlar i analitzar el seu darrer llibre Ple de jo, que ha publicat recentment l’editorial mallorquina Perifèrics.

Lluís Maicas (Inca, 1954) és un poeta que mai no deixa d’escriure. De fet, és difícil esmentar totes les obres publicades perquè n’hauríem de fer una llista de més de seixanta, això no obstant, n’esmentarem algunes de les darreres: On resideix l’ombra, No es convida particularment, Escric perquè és barat, Doble joc de tres, Pols de mirall, Viatge a Itàlia, etc.

Què hi trobarem a Ple de jo? Hi descobrirem reflexions poètiques amb versos senzills, però elaborats, que parlen d’un mateix, on ens podem sentir identificats perquè hi trobam una escletxa per entrar-hi. I els temes són d’allò més variats, des de l’ecologia, la política o la concepció de la imatge personal negativa que tots tenim.

Lluís Maicas ens explicà que ell mateix, segons la seva ironia personal, pensa «beneitures», però que després d’un procés d’elaboració intensa arriba a una versió definitiva que ens obre les portes a un producte ben fet, on es nota que el nivell d’exigència ha estat constant. Ens contava que abans de donar per definitiu un poema hi ha hagut abans quinze o vint versions prèvies.

Realment interessant va ser la idea que ens proposà sobre la creació poètica. L’autor està convençut que tot es pot dir, tot s’ha de dir i que, en cap cas, s’ha de rebaixar el nivell d’allò que deim simplement pensant en aquells lectors que, tal vegada, no entendran el poema. Maicas pensa que si qualcú no entén un poema, ha de fer un esforç personal quan el llegeix.

Durant la tertúlia una persona li demanà: «Com ha estat el procés de creació de Ple de jo?» Ràpidament respongué que tenia una continuïtat amb un altre llibre que es diu La casa cremada i altres incendis. Segons Maicas, aquest darrer poemari no és fruit dels confinaments que hem patit, tot i que trobam poemes que hi fan referència directa:

Mentre duri l’epidèmia, els dies de pluja,
per tal de no afegir dol als carrers,
es prohibeix l’ús de paraigües negres.

El poeta afirma que les idees significatives hi són abans de l’elaboració, que la pandèmia ha estat una circumstància més que, tanmateix, l’ha aplegat fent feina, recordau que cada dia dedica temps a escriure i a refer i a corregir constantment les seves idees inicials. També tractàrem el tema sobre estar o no de moda o sobre la idea de seguir les tendències del moment per tenir més èxit. Ara bé, ens deixà clar que la seva manera d’entendre l’escriptura no va per aquest camí. Al final de la tertúlia dedicà unes paraules als escriptors joves, sobretot quan s’enfaden i no els fan cas tot d’una. Primer va dir que s’han d’acceptar les frustracions així com arriben i després que cal continuar sempre fent feina en allò que creim, tot i els moments de solitud que haurem d’afrontar.

Per acabar, vos deix amb un altre tast de Ple de jo:

És preferible desaprendre i oblidar
que engrandir la capacitat del cap.
Per fer reforma, cal tenir projecte,
sol·licitar i obtenir permisos,
pagar taxes i contribucions,
contractar mestres d’obres i paletes,
aconseguir que l’ampliació
no sembli un afegit, ni un apèndix,
ni una protuberància de ciment,
ni un bony de pus adossat a la templa.

Referència: Ple de jo de Lluís Maicas, editorial Perifèrics (Palma, 2021).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.