Si provau de cercar llogar una casa, un apartament o un hotel per l'internet per exemple per la plana d'Airbnb, veureu com els llogaters poden valorar aquell lloc: si els ha agradat el tracte, el menjar, la netedat, l'equipament, una mica la impressió general de tot. Així els nous possibles clients saben a què s'han d'atendre.

Idò bé: la Plataforma per la Llengua ha posada en funcionament l'aplicació de mòbil CatalApp, que permet que els clients dels comerços, restaurants, sales de cine i altres establiments puguin valorar l'atenció al públic en català, tant a nivell oral, com escrita i virtual. D'aquesta manera, els consumidors de qualsevol punt del domini lingüístic, vénc a dir de l'Alguer, d'Andorra, de la Catalunya Nord, de la Franja, de València, del Principat i de les Balears, abans de comprar, podem cercar pel mòbil a qualsevol punt del territori quins establiments ens respecten com a catalanoparlants i quins ens tracten a coces. I també podem valorar, com a consumidors catalanoparlants, qualsevol bar, restaurant, l'establiment que sigui, quin tracte hi hem rebut.

Vos convid a davallar aquesta aplicació al vostre mòbil i a contribuir així, com a consumidors, que valorar la nostra llengua surti a compte a les empreses i que menysprear-la els costi doblers.

La política lingüística de l'Estat ens ha fet creure que som una llengua “minoritària”. Però la veritat és que som una llengua minoritzada, que no és igual. Hem d'anar alerta que la sensació de minoria insignificant que ens transmet el panorama aclaparadorament castellà dels mitjans de comunicació ens faci perdre de vista tot un enfilall de dades que aquesta setmana ha publicades la CatalApp en el seu compte de Twitter. Vos ne resumesc unes quantes:

La llengua catalana té més de 9 milions de parlants i és oficial en un territori on viuen més de 13 milions d’habitants.

És la novena llengua de la UE segons població resident en el seu domini lingüístic i la 14a en nombre absolut de parlants, per tant, més amunt que llengües com el finès, el danès, l’estonià, el lituà, l’eslovè o l’eslovac.

Entre les més de 6.000 llengües que es parlen arreu del món, es troba entre el lloc 70 i 90 pel que fa a llengües més parlades.

Tanmateix, en termes econòmics la seva posició encara és més rellevant!:

Ocupa la posició 27 en el rànquing mundial de llengua amb més pes econòmic (Institut Steinke de Bonn, 2005) i la posició 20 amb més pes internacional en general (Portalingua, 2011).

Actualment, hi ha més de 1.200 autors que escriuen en català i cada any es publiquen més de 15.000 títols.

Segons la Unesco (2011), el català ocupa el lloc 22 de llengua més traduïda com a versió original en l’àmbit editorial; és a dir del català a altres llengües.

Ocupa la posició 24 com a llengua més traduïda de destinació; d’altres llengües al català. Entre els deu primers webs més visitats del món, 6 tenen la versió en català (Alexa, 2011).

És la 26a llengua més present a Internet en nombre de llocs web absoluts i la 19a quant a nombre de webs per parlant (Softcatalà, 2005), per sobre de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab o el rus.

Partint de dades de Portalingua a partir World Stats (consulta maig 2011), la llengua catalana és la 8a mundial en l’índex de penetració a Internet (nombre d’usuaris per població; la primera és el suec).

Segons Luis Collado (II Congrés de Serveis Lingüístics, Reus 2011), director de Google Books i Google News a la península Ibèrica, el català se situa entre les 10 i 15 llengües més dinàmiques a Internet.

El català és la 13a llengua amb més articles en nombres absoluts a Viquipèdia, amb més de 350.000, i per sobre de llengües com el finès, el noruec, el txec, el grec, l’ucraïnès, l’hongarès, el turc, l’hebreu o el romanès i va esser la segona en aparèixer a l'enciclopèdia electrònica darrere l'anglès.

Així és que, maldament encara siguem enfora de ser una llengua normal, no som cap llengua acabada, ni a prop fer-hi, com n'hi ha molts que voldrien. Veiam si feim via a instal·lar la CatalApp al mòbil i ens empoderam com a consumidors!