La Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de 2021, o COP 26, que s'acaba de celebrar a Glasgow, Escòcia, s'ha desenvolupat de la mateixa manera que totes les anteriors que record.

Els Països del sud global i els països més afectats pel canvi climàtic s'han esgargamellat reclamant compromisos reals i immediats per capgirar la tendència cap als efectes desastrosos de l'augment de la temperatura al planeta Terra, alguns dels quals ja són ben visibles.

Els grans Estats responsables de la major part d'emissions contaminants, han embullat fil fins al darrer minut, per acabar assolint el seu objectiu, que no era cap altre que de la cimera en sortís una declaració tan grandiloqüent com innòcua.

I, de la seva part, els Estats de la Unió Europea i altres en similars circumstàncies, han tornat a fer una exhibició pornogràfica d'hipocresia extrema: predicant que la Declaració final obligui a fer als altres allò que ells mateixos no compleixen.

Ah! I també que es crea un grup d'experts que faran un informe sobre un estudi d'un escrutini... Bla-bla-bla.

Sembla, idò, que de la COP 26 se'n podrà salvar poca cosa. La idea genèrica que l'era del carbó arriba a la seva fi i la constatació que les idees ecologistes han esdevingut hegemòniques en bona part de la ciutadania, sobretot entre les generacions més joves, a bona part del Planeta.

Tal i com han constat les organitzacions no governamentals, les solucions no vendran de la gent que era dins la COP 26. Les solucions hauran de venir de la pressió que siguem capaços de fer des de la societat civil organitzada.

I no ens convé oblidar la consigna: pensa globalment, actua localment.