nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
21°

El desastre de l'Afganistan, paraula d'Arcadi

Subscric la preocupació extrema per la més que probable repetició de les atrocitats contra les minories de l'Afganistan. Sens dubte, cal un moviment social global que doni resposta efectiva al SOS de les dones afganeses, ja triga a posar-se en marxa un potentíssim "Refugees Welcome"... Que la magnitud d'aquesta crisi humanitària no sigui apocalíptica depèn de nosaltres: De la societat civil. Desconfii de la capacitat de les institucions per pal·liar aquest desastre anunciat des de fa almanco dues dècades.

La invasió estatunidenca d'Afganistan, la consegüent guerra, la política sobre aquest affair de la UE i dels seus estats membres, la impotència de les institucions internacionals, la inutilitat de l'OTAN... tot plegat no ha sigut una altra cosa que l'externalització de fronteres perquè la gent mori lluny de les costes i de les consciències occidentals. Un gegantí i cruel "Not In My Back Yard" [No al meu pati posterior] (NIMBY). És part de la lògica capitalista de les societats de l'externalització, és a dir, el nostre benestar a costa de l'empobriment del sud global. És consubstancial amb una globalització que no considera els Drets Humans un codi ètic d'obligat compliment. Amb prou feines són considerats una mena de Responsabilitat Social Cooperativa a l'estil Florentino Pérez.

Més enllà que la victòria dels talibans tingui repercussions geoestratègiques en aquella zona del món, com ara el reforçament de règims especialment autoritaris, o nues i crues dictadures (Pakistan, Xina, Rússia, Turquia), qui realment fa anys i panys que hi guanya és allò que l'Arcadi Oliveres -a "Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar". Angle Editorial, 2021)- anomena "el complex militar industrial [que] no seria altra cosa que la connivència d'interessos d'aquells que d'una o altra manera tenen a guanyar amb la despesa militar".

En qualsevol cas, ara mateix, insistesc, màxima solidaritat, empatia i compromís amb les persones directament i indirectament amenaçades pels talibans. Com ens recorda l'Arcadi en el seu llibre, gairebé pòstum, ja ho deia en Xirinacs: "Nosaltres no som neutrals per ser contraris a la guerra; nosaltres estem a favor dels oprimits, siguin del color que siguin".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris