Per la meva percepció una vegada més s’ha aconseguit una sincronia entre frivolitat i política. Queda el dubte de quin és l’aspecte més ben valorat pel poble espanyol. Quant a la política ha quedat demostrat de quin és el pensament que sembla majoritàriament acceptat com és el de la dreta. Aquest pensament on tanta gent s’hi ha vist involucrada quan ha trobat dificultats a la seva vida i no se li ha ocorregut altra cosa que dir que en temps d’en Franco es vivia millor. Com que en aquell temps hi havia pena de mort n’hi havia que s’ho pensaven unes quantes vegades abans d’entrar en qualsevol domicili a robar. Tota aquesta gent que ha acceptat que manifestar-se pacíficament i defensar també unes urnes que havien de servir per poder manifestar quin era el seu pensament i el seu desig, doncs tota la gent que ha acceptat que fer això era un cop d’estat, ara resulta que també estan d’acord que alçar-se amb armes i promoure una guerra on es mataran centenars de milers de persones i es derrocaran cases i edificis del molts de pobles d’Espanya durant la guerra civil, que agafar les armes i lluitar contra un govern elegit democràticament, que això no va ser un cop d’estat. Això és el que va dir un tal Camuñas davant un Casado tot encantat que algú digués el que ell pensava. Així que ja tenim pensament ultradretà que impregna el cervell del pensament que vol ser centredretà. I que tota la culpa és del govern d’aquell temps que ho feia molt malament. Per això els que ho creien així podien agafar les armes, disparar i matar persones perquè el govern ho feia malament.

Llavors com que l’esquerra dorm o no hi és, ningú no durà això als tribunals de justícia, a no ser que es cregui que aquests no existeixen o no són justos. El tal Camuñas hauria de ser denunciat a la justícia, si aquesta existís perquè amb les seves paraules estimula avui el fet que la gent torni a agafar les armes i es posi a lluitar per agafar el poder, ja que primer diu que el govern ho fa molt malament i segon, perquè fa més de 80 anys que quan el govern ho feia malament es varen aixecar en armes, sense fer un cop d’estat, sinó que es va fer el que calia, per tant, avui s’hauria de fer el mateix. No és denunciable el pensament d’aquest ultradretà? O només és denunciable el pensament del que manifesta que vol poder decidir el seu futur?

Com és possible que la gent sigui capaç d’admetre un nivell tan alt d’incitació a la violència, quan se romp els vestits si s’ataca qualque adolescent, jove o de més edat per qualsevol qüestió de condició sexual o de ganes d’apoderar-se del que no és propi. Com es pot criticar amb ceguesa qui manifesta que hauríem de consumir menys carn i després quedin astorats en veure la destrucció de cases i mort de persones, tot ocasionat per culpa del canvi climàtic? O encara hi ha qui dubti que les pluges torrencials i les inundacions corresponents no són conseqüència del canvi climàtic i de l’efecte hivernacle?

Anem a la part frívola, la part que també il·lustra sobre el comportament de la gent, ja que els programes frívols ocupen gran part de la programació de les televisions espanyoles i tenen gran part de l’audiència. És interessant, per tant, conèixer què li agrada a aquesta audiència i quin és el seu possible pensament, que no coincideix sempre amb el pacifisme o la solidaritat com sembla, sinó que la violència i l’egoisme destaquen i devoren la gran massa adoctrinada. Això és el que sembla del pensament polític dretà i dels tertulians favorables a dreta o a esquerra.

Aquests darrers mesos ha destacat a la televisió i a la cadena que sembla més frívola, la de media set, el fet que es denunciàs que s’hagués maltractat amb violència psicològica i vicària la filla d’una de les cantants més grans d’entre les folklòriques, com va ser el cas de Rocío Jurado. El maltracte el va patir la seva filla que va callar durant 20 anys, mentre el seu primer home, persona sense escrúpols i assetjadora, vivia d’escampar mentides sobre la seva exdona que s’havia proposat no parlar per no fer mal als néts i nétes de la més gran. Però aquesta persona que havia d’estar amb tractament psiquiàtric per continuar vivint, aconsellada pels especialistes ha decidit parlar i explicar la seva història. Molta gent l’ha creguda i es veu que molta altra no ho ha fet. Ja que durant aquest temps, també s’ha fet un xou d’impacte com és el de “Supevivientes”, on unes quantes persones intenten conviure en condicions infrahumanes, i entre aquestes hi havia la dona del maltractador, la qual sabedora i intuint el que passava no s’ha cansat de repetir que la seva familia, el seu home i els fills de l’altra, que ella tractava com a seus eren modèlics i que els altres, és a dir, la filla de la més gran era una persona dolenta que havia maltractat els fills. A poc a poc, ha aconseguit que la gent la cregués i la compadís i l’han feta guanyadora del xou, quan el premi eren 200.000 euros i el seu home havia quedat sense feina per mor de la seva actuació i com a càstig. Per tant, el públic l’ha premiada, ha premiat la dona d’un violent i mare adoptiva d’una violenta, que no admet haver maltractat la seva mare quan era adolescent. Per tant, tot això em fa pensar i dir que tant en política com en frivolitat, la gent és partidària de la violència.