nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
10°

'Marca España': entre la política i la frivolitat

Tot això és el que hem pogut observar aquesta darrera setmana que hem passat. Ha mort una periodista del cor de la cadena que manifesta contínuament que és la que té més audiència, de tal manera que solen dir que els veu tota Espanya. Mai no diuen que els veu tota Espanya menys la majoria de catalans, que aquests són una altra cosa maldament es vulgui impedir de totes totes, que ho siguin. La mort prevista, ja que la seva malaltia era terminal, ha fet que sortissin periodistes i altres persones de davall les pedres per intentar formar part de la festa i dir que la coneixien i que havien tengut relació amb ella, bona relació, la millor. Moltes d’elles havien tengut discussions d’aquelles que signifiquen baralles per a sempre, però els mateixos que en vida no s’havien pogut ni veure, ara quasi l’han canonitzada. El mateix ha fet la cadena televisiva on havia treballat els darrers anys. Ha resultat que havia estat la millor i fins i tot l’han convertida en estrella per poder consultar-li tot el que necessitin ara que ella no tendrá feina allà. Tots, com els més creients del món, esperen tornar-la a trobar dins la immensitat de l’univers. Jo he cregut que el que s’ha fet ha estat un exercici total d’hipocresia. He pensat que el que es veia era la hipocresia elevada a l’enèsima potència. Mentre al president Sánchez se li va ocórrer indultar els delinqüents catalans, segons molts espanyols i presos polítics segons la meva convicció. Han sortit periodistes i comentaristes espanyols a tort i a dret explicant que només algun espanyol que hagués perdut el cap podria indultar gent que havia intentat trossejar Espanya, esmicolar-la, encara que el que crec que pensaven aquestes persones era que el que havien fet els presos era intentar desmamar Espanya, llevar-li el mugró de la boca, que Espanya deixàs de xuclar i exprimir Catalunya, i Espanya vol continuar fent-ho, quan ja té edat suficient per no haver de mamar, encara que fer-ho suposa una alimentació més fàcil, senzilla i que no suposa massa esforços. I quan s’ha volgut esforçar Espanya? Per peresa no va intentar ni agafar el darrer vagó de la revolució industrial. Tanta sort que Mila Santana no es va fer política, perquè hauria armat un bon rebomboris. En definitiva la marca Espanya ha sobresortit amb força entre la política i la frivolitat. Podria ser que la culminació setmanal, si no fos estat al principi o a mitjan setmana, fos estat la classificació per als octaus de final en el futbol d’Espanya, que ha fet que no passassin de moda les camises dels qui són espanyols triples. Si Espanya venç o derrota el proper equip ja es tornarà a veure l’equip com a campió. Llavors els vertaders afeccionats es convertiran en sofribles… o insofribles.

En la línia política de la dreta i la dreta extrema espanyoles han votat en el Consell d’Europa en contra dels indults als presos per haver volgut exercir el dret a decidir una diputada italiana d’un partit neofeixista, una romanesa d’un partit populista romanès i una de Sèrbia d’un partit ultradretà, 5 diputats d’Azerbaian, estat autoritari, que tenen el mateix president des de 2003, el qual és fill d’un altre president que s’hi va fer amb un cop d’estat el 1993; un diputat rus, això és un poc estrany perquè s’havia considerat que hi havia ingerències russes a favor dels independentistes; i com és natural 9 diputats espanyols, del PSOE, del PP i un de Vox. Què fan els del PSOE votant contra el seu president? Voldrà dir que això és el pensament real del PSOE? Com a mínim ho és dels que viuen al cementeri dels elefants, com González i Guerra. Ah, els diputats turcs també votaren contra els indults, per motius obvis, en qüestió de democràcia.

En definitiva, no és possible que es mori cada setmana una periodista de la categoria de Mila Ximénez, que va ser esposa durant un temps determinat de qui va ser el primer gran tenista espanyol de tots els temps, Santana, després seria quasi igual de bo, Orantes, mantindrien la flama del tenis els germans Vicario, fins que arribàs l’època del més gran del món, que és el mallorquí Rafel Nadal, que és mallorquí encara que a ell li hagués agradat esser madrileny i nòmer Rafa. Aquí sempre serà en Rafel de Manacor, encara que l’edat fa la seva feina i està a punt de convertir-se en l’amo en Rafel, encara que li quedi una estona de corda i encara que hagi d’obtenir alguna victòria sonada més, quedarà per a sempre entre els millors del món. Aquí a Espanya s’intentarà de totes totes establir una gran marca Espanya. S’aconseguirà amb periodistes com Mila, amb polítics magnànims com Sánchez i amb catalans que ho tornaran a fer com els que han sortit de la presó indultats.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cert, fa dervers d'un any

Ho deien els nostres padrins: españolito que vienes al mundo, te guarde Diós. Perque els governants del centre t´exprimiran com una taronja.
I ara encara és més vàlid que mai.

Valoració:1menosmas
Per Cert, fa dervers d'un any

Ho deien els nostres padrins: españolito que vienes al mundo, te guarde Diós. Perque els governants del centre t´exprimiran com una taronja.
I ara encara és més vàlid que mai.

Valoració:1menosmas
Per independència, fa dervers d'un any

els espanyolets centralistes tenen l´espanya trossejada que ells mateixos han tingut cura de trossejar, insultar, parasitar i diferenciar durant més de 80 anys.
Que no ens venguin la moto de que els Països Catalans som així per naturalesa, que amb aquest temps, els de parla catalana ja hauriem pogut ser escoltats i compresos.
Els espanyolets tenen el que ells han creat fins avui. Moltes ganes, i necessitat, d´independitzar-nos d´ells.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente