algo de nubes
  • Màx: 20.17°
  • Mín: 13.1°
20°

El fenomen Ayuso

La victòria incontestable d'Isabel Diaz-Ayuso, de fa tres setmanes és un fet que no per esperat, deixa de ser xocant. Amb una participació elevadíssima, crisi sanitària i unes eleccions en dimarts, la victòria resulta encara més rotunda. Però, que ha passat perquè una candidata que fa només dos anys era poc coneguda i una de les darreres opcions del PP, s'hagi convertit en tot un fenomen? Costa una mica des de fora de Madrid estant, entendre les claus que expliquen aquests resultats.

Es pot entendre que gran part del sector de l'hoteleria, li hagi donat suport. Els va permetre seguir treballant quan a altres territoris les restriccions eren més estrictes. Això va salvar un determinat nombre de negocis, que possiblement no haguessin resistit a altres punts de l'estat. Si bé és discutible prioritzar l'economia per sobre de la salut, també és cert que no sempre les restriccions han garantit xifres positives quant a la propagació del virus. I que l'equilibri òptim entre salut i economia, l'han pogut encertar pocs països al món.

Es diu que el seu caràcter fresc, desimbolt i descarat quan convé, connecta molt bé amb una majoria social. També, que es beneficia de l'onada reaccionaria que es viu a diferents països del món; ella de fet, encaixaria molt bé com a nova líder de la dreta espanyola trumpista. L'antiintel·lectualisme és possiblement una altra característica de la presidenta de la Comunitat de Madrid que és ben rebut pels electors.

S'ha comes sovint l'error de riure's de les seves frases grinyolants, superficials o de suposades patinades. La realitat, però, és que durant la campanya, va portar al seu terreny, de forma sistemàtica, a la resta de candidats tot marcant el ritme d'aquesta. Serà per bons assessors, per habilitat pròpia, o per ambdues coses, però el menyspreu no s'ha mostrat com a solució efectiva per a frenar electoralment a Diaz-Ayuso. És evident que les societats, estan constituïdes de tal manera que un candidat conservador, ho pot tenir més fàcil d'entrada, ja que tant per les dinàmiques socials, com pels valors majoritàriament compartits, diguem que pot tenir una part de la feina feta prèviament.

I això precisament, ens porta a una altra pregunta: que fa l'esquerra per combatre aquesta realitat? Si exceptuem els bons resultats de Más Madrid, la veritat és que el progressisme, va quedar lluny dels seus objectius. La teoria que si als barris obrers s'aconseguia una participació alta, l'esquerra guanyaria, es va demostrar equivocada. Potser per aquests barris, és on podria començar a repensar l'estratègia. No sigui cosa que molts dels seus habitants, després d'haver provat l'esquerra i la dreta, es passin massivament a la ultradreta. Com fa temps que passa a diferents estats del nostre entorn.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.