algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Necessitam madurar per vèncer l’egoisme i l’egocentrisme

Hem passat de la insolidaritat que denunciava la setmana passada a l’egoisme, egoisme universal, que ben bé és una espècie d’egolatrisme. El que sí és segur és que es transforma en egocentrisme (jo som el centre i tots els que vénen de la perifèria, fora!). A mi que no me molestin. Aquesta és l’opinió de molts espanyols davant la immigració, i més si la immigració arriba amb “patera” o nedant. Si on viuen es moren de fam, que es morin. A mi que no me molestin. Aquesta era la primera impressió que desprenia la notícia de la invasió d’immigrants que saltaven la frontera per terra o per mar a Ceuta, i que uns quants no arribarien mai ni tornarien a intentar-ho. Havien botat la tanca cap a la desaparició, alguns diran cap a l’altra vida millor. Llavors si pensam això darrer, allà podrien anar-hi tots. Però la realitat és més crua. Són gent que pel lloc on han nascut es moren de fam i no són a cap programa de “Supervivientes”. Sinó que són al programa de globalització neoliberal, fàbrica de misèria, com vaig poder explicar fa uns quants anys a un quadern amb un DVD.. La fàbrica de misèria continua existint, i la globalització neoliberal era obra de la dreta i dels poderosos econòmicament parlant. Ara també s’hi han adherit els de la falsa esquerra, aquesta esquerra que no sap on ni a quin món es troba. Per això, la gent no vol compartir, que compartesquin els altres. Tothom veu bé que els altres comparteixin i veu malament si no ho fan, però... a mi que no me molestin.

I si pensau que no és així, que no existeix l’egocentrisme del Govern de Madrid, el centre i campions de tot, demanau-ho a Albert Royo, secretari general del Diplocat, al qual li demanen 4,5 milions d’euros per les accions que va dur a terme com a secretari general del Diplocat des del 2013 fins al 2017. La raó és perquè el Tribunal de Comptes ha considerat que devers la meitat de la feina que va fer al Diplocat era inconstitucional, i això senyores i senyors és més que pecat mortal. Per si de cas, li han obert un segon cas penal, a més del que té obert per mor del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Ja havia estat destituït el 31 d’octubre d’aquell any, tenint en compte l’article 155 de la Constitució que s’havia aplicat a Catalunya. Qui el va destituir va ser el Govern de Rajoy, així com totes les delegacions de la Generalitat a l’estranger, excepte la de Brussel·les. També va cessar els delegats del Govern a Madrid i a la capital europea. També i davant l’Audiència de Barcelona, la fiscalia ha recorregut el processament contra diversos ex alts càrrecs del Govern per haver format part de l’organització de l’1-O, ha sol·licitat que es processassin tres persones més, ja investigades, i que s’ampliassin els delictes contra una dotzena dels trenta encausats. No en mengen a voler mai. Trobaven que hi havia hagut massa desobedients i la Constitució vol que hi hagi molta obediència... si convé.

L’egocentrisme torna a aparèixer a l’hora de repartir els 140.000 milions del fons que ha d’arribar d’Europa, I ara el Govern és d’aquesta falsa esquerra, que actua quasi igual que la dreta. Aquest repartiment sembla que es fa de manera opaca, amb concursos a mida d’uns pocs per continuar afavorint els interessos de l’IBEX, alguns sense donar un temps raonable per poder presentar projectes, ja que els que hi estan interessats ja el tenen preparat perquè han estat avisats d’amagat. Alguns projectes han tengut només 48 hores per poder-los presentar quan s’han publicat al BOE. La trampa és clara. També s’amaga la manera en què tots haurem de tornar aquests doblers. Fins i tot la Comissió Europea ha hagut de cridar l’atenció al Govern espanyol per mor dels secretisme adoptat. Malgrat tot, n’hi ha que diuen que aquesta opacitat la pagarem cara amb reformes laborals, retallades a les pensions, copagaments i peatges, etc. que PSOE i Podemos amaguen.

Entre insolidaritat i egoisme elevat a egocentrisme no sé si ens en sortirem, però com que la majoria de gent diu que hem de ser optimistes no em queda més remei que dir que sí que ens en sortirem... si som capaços de créixer, madurar i vèncer aquest egoisme infantil, que vol dir que és natural entre els infants., però no quan toca haver madurat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.