Nova etapa, sense la cobertura de l’estat d’alarma estatal, amb restriccions a la nostra Comunitat, fins al 23 de maig. Toc de queda, de les 23 h a les 6 h, reunions familiars i socials 6 persones, sense límit de nuclis a l’exterior. Bars i restaurants 100% cabuda, quatre persones per taula, sense límits de nuclis, tancament a les 22.30 h interiors tancats. Comerç i grans superfícies 75% cabuda, 50% els grans, tancament a les 22 h, excepte essencials.
No tothom està content. Són quinze dies més, diferents de la resta de Comunitats autònomes. Per preservar les bones estadístiques de la incidència de la COVID19, per donar temps a més gent vacunada, per preparar la temporada turística a partir del juny, en la realitat. Justament, nosaltres prevenim, ens guardem, i el govern britànic anuncia que no som una destinació segura, que recomana que no vinguin, que si vénen hauran de fer quarantena en tornar...
No m’atrevesc a qualificar de dolentes les mesures d’aquests quinze dies, sé que en haver pres la decisió l’han fonamentada suficient, ja que el Tribunal Superior de Justícia li ha donat el vistiplau. Per cert, no trobeu que s’hauria de fer una reforma radical del poder judicial espanyol? Si han de decidir tant, des d’aspectes sanitaris fins als límits de les llibertats ciutadanes, no caldria modificar radicalment la seva formació? Per exemple, des de les Facultats de Dret fins als temaris de les oposicions, incloure la perspectiva de gènere que tant reclamen les expertes que viuen les sentències masclistes a agressions i violacions sexuals. O formació en els valors de la democràcia, els drets i deures de la ciutadania, per exemple, que els donaria una visió més àmplia de l’exercici de la llibertat d’expressió. I també, no ho oblidem, ensenyament del que significa exercir en un país multinacional, amb quatre llengües oficials que mereixen ser respectades i promogudes també en el món judicial.
Després dels resultats de les eleccions autonòmiques de Madrid, les xarxes s’han inflat de comentaris i valoracions. La campanya de la guanyadora Sra. Ayuso apel·lant al sentiment identitari de ser madrileny o madrilenya, basat en la llibertat d’anar a prendre canyes, feia empegueir-se moltes persones d’esquerres que pensaven en el nombre de malalts a l'UCI dels hospitals públics saturats.
La nit del dissabte al diumenge proppassada hem vist la Puerta del Sol, i altres places també de Barcelona, d’altres comunitats, plenes de gent amb ganes de beure i retrobar-se per celebrar la fi del toc de queda de les seves ciutats. Ganes de sortir, d’estar amb les amistats, amb obligació de divertir-se, com una nit de cap d’any fora del calendari.
L’anterior article del dimarts passat reflexionava sobre les eleccions a aquesta comunitat autònoma, valoracions sobre les conseqüències dels resultats, n’haureu llegit molts als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. N’he recomanat alguns per coincidir plenament amb l’autor, per exemple d’en David Abril a l’Ara Balears del cap de setmana.
Viurem moments interessants, com evolucionarà el PSOE després de la desfeta madrilenya, o Unidas Podemos sense el líder de fa set anys? Tenen dos anys per refer-se, l’any 2023 tornaran a passar per l’examen de les eleccions autonòmiques.
Mentre per les nostres Illes veurem si haurà valgut la pena quinze dies més de restriccions, si els turistes britànics, alemanys, francesos, europeus en general i nòrdics, podran tornar a gaudir de vacances per la Mediterrània, o la crisi econòmica i sanitària també els farà romandre a casa.
Independentment d’aquesta realitat tan nostra, no puc acabar sense tenir present el poble colombià que amb fermesa surt al carrer reclamant acabar amb la corrupció, amb les mesures antisocials. Reivindicant polítiques que permetin tenir una vida digna, a la immensa majoria de la societat.
