Ayuso va sortir al balcó de Gènova, 13, vestida de vermell per celebrar l'anunciada victòria. Casado, al seu costat, massa a prop a estones, semblava molestar-la. La nit del 4-M, el president del Partit Popular no li va importar escenificar el passat de corrupció. No hi va haver canvi d'escenari. Qui ha sentit parlar de la caixa b i d'un tal Bárcenas? Amnèsia psicògena.

Comença una nova era. Han erigit Ayuso en heroïna. Ella encarna el nacionalisme castís, el nacionalisme més espanyol sense complexes.

Si al contrincant li fa mal combatre la llibertat, imagini'ns el nacionalisme! El nacionalisme és el que reafirma la independència d'una nació.

Dins el pensament tradicional espanyol, la paraula nacionalista no hi tenia cabuda, generava una oposició exacerbant, una repugnància profunda i un odi feroç i implacable, capaç de reeixir un passat massa proper.

Però, ara la paraula nacionalista cobra un altre sentit. Arranca en el km 0. Ayuso n'és la màxima avaladora i es prepara per imposar la seva voluntat, la de la dreta, sense traves ni limitacions. Ha començat la reconquesta. Què passarà amb la monarquia?

Quin serà el següent moviment i el següent eslògan? Comença el joc.

Visca el nacionalisme i mori...