Entre tots el varen voler matar i ell no es va morir. Sí, parlam del virus Covid, aquell que duu corona. Entre tots han aconseguit que la gent es fes un bon embolic per saber quan li posaran la vacuna i quina vacuna li toca. Entre tots s’ha aconseguit regirar gran part de la població que no vol l’Astra Zeneca, quan que t’afecti amb una trombosi és 10 vegades més difícil que te toqui la grossa en el sorteig de Nadal, però clar, com que tothom aspira que li toqui la grossa, ningú no vol aspirar a tenir una trombosi. Llavors si hem d’estudiar qui són els responsables de l’alarma existent, el més fàcil és culpar el Govern. Jo ja form part dels qui han rebut les dues dosis, per tant hauria d’estar immunitzat. Allò cert és que estic vacunat. Si he d’escoltar en “bosses”, ho passaré malament perquè no m’he sabut lliurar d’aquesta gran comèdia que s’havia format al voltant de la malaltia Covid. De bossés i de bosses el món en va ple. No és tan fàcil deslliurar-se d’ells. En trobareu davall les pedres. Tots són uns il·luminats, els veureu quan vegeu que la llum de la seva il·luminació els envolta. Ens en sortirem? És clar que sí.

Crec que tots estarem d’acord en què els governs i els polítics formen gran part de les cròniques informatives. Si a aquest tema hi afegim els successos i els desastres naturals, ja tenim la informació completa. Durant aquest darrer temps, les eleccions madrilenyes han omplert la major part dels informatius. La dreta per una part i l’esquerra per l’altra, sense saber massa bé si són realment dreta i esquerra, han intentat convèncer els electors del que serà millor a la capital en els propers anys. Han vigilat o no el que deien i com es comportaven, pensant que com més presumits fossin, més vots se’n durien. N’hi havia que pareixia que caminaven sense tocar en terra. Era més interessant mirar el moviment de les seves mans, dels braços, del seu cos i la mirada que escoltar el que deien. Tanmateix sabem que una vegada hagin estat elegits ja no se’n recorden del que han dit. Altre temps creia en l’esquerra, però ja no sé on és. Tothom està empeltat de dreta i és l’únic existent. Tot són variants de dretes, que primer miren que continuïn estant bé les persones benestants i només deixen miques, una almoina, a les persones necessitades. Si no hi ha alguna altra revolució política en qualcuna de les generacions futures, no sé si tornarem a veure una esquerra, que, a més, sigui republicana, si els que porten el nom no en tenen ni idea.

Si he dedicat un paràgraf a la crònica sanitària i un altre paràgraf a la crònica política, voldria dedicar aquest a la crònica del cor. Al final, la conclusió és que ha estat una oportunitat perquè una de les cadenes privades guanyàs audiència. Les persones que miram i escoltam televisió sabem que es valoren les cadenes o els canals televisius per l’audiència que aconsegueixen. Així les cadenes de les comunitats autònomes sempre tenen audiències ridícules perquè les comparen amb les que arriben a tot el solar patri de l’Estat, i elles arriben a territoris reduïts. També m’ha interessat el tema per veure com una persona que té un ofici i realitza una estafa, de tal manera que l’expulsen del lloc que ocupava, després dedica la seva vida a guanyar-se-la ocupant portades de revistes i programes de televisió. Aquests personatges no dubten a trepitjar dones i infants per tal d’aconseguir els seus objectius, que són els doblers fàcils, encara que per molts que n’aconsegueixin mai no seran suficients per a ells. Sempre acaben tenint problemes amb la hisenda pública. Què passa amb l’audiència? Un gran triomf per part de la cadena emissora. Superen en escreix l’audiència de les restants. I què passa amb el públic? Aquest es posiciona de part del teòric culpable o de part de la teòrica víctima. També es pot veure el personatge adoctrinat que ha absorbit el paper del manipulador. Queda demostrada la violència de gènere, encara que hi ha molts “bosses” que no hi volen creure. Hi ha d’haver de tot.

A la fi hauré fet un escrit frívol en què no parl de llengua, ni de pàtria, ni d’espoliació, ni de colonialisme, ni de persecució per part de la justícia, ni de presos polítics, ni d’exiliats, però tot existeix, tot continua més o manco igual, per tant, en tornarem a parlar, tornarem a recordar-ho, tornarem a lluitar per aconseguir un poble millor, que pugui viure en aquest món millor, tan desitjat que produeix pànic quan se’ns mostra gent que mor perquè li falta aire per respirar i que se l’ha de cremar enmig dels carrers, perquè no donen a l’abast o no han previst llocs per als enterraments. Procurarem continuar vius. Tornarem a lluitar, tornarem a viure. Endavant!