Facis el que facis, els que et vulguin acusar ho faran sempre. A l’article passat em vaig preocupar molt que se’m pogués retreure que sempre havia atacat els policies que havien maltractat el poble a porrades i a potades, quan s’anava a votar l’1 d’octubre i en diferents manifestacions que es varen dur a terme en aquell temps. I, per tant, vaig assegurar que igualment em va preocupar la violència contra una policia, la crema de contenidors i altres objectes, les pedrades i les rajolades, o les destruccions de mostradors de botigues i el consegüent saqueig. Les ganes de ser objectiu, per tant, han fet que se m’acusàs que no estava a favor de les persones que lluitaven per millorar qualsevol aspecte de la vida. S’han equivocat totalment. Estic completament d’acord amb tots els que es manifesten i lluiten per millorar les condicions de vida i els drets humans, tots però. I d’això tenc com a proves centenars d’articles que he escrit.

Per tant, endavant i a lluitar i manifestar-se contra totes les moltes injustícies de la societat del segle XXI, però de manera pacífica. Sempre he estat defensor i admirador de totes les persones que han utilitzat d’una manera o altra la seva lluita a través de la no-violència, amb Gandhi com a principal prohom d’aquest tipus de lluita. Per tant, lluita sí, però no violenta. Estic en contra de la violència a la família, a l’escola, a la feina i en qualsevol altre lloc on es reuneixin dues o més persones. Més clar, aigua, pronunciat aigo en el meu lloc de naixement.

El que m’ha passat a mi, que essent totalment partidari de la lluita no violenta, se m’acusi d’estar en contra dels lluitadors és un fet que podem constatar que ocorre cada dia entre els polítics. D’aquesta manera comprovam com els partits sempre ataquen on poden fer més mal als contraris siguin coses certes o no les que diuen. Es veu que basta suposar-les per entaferrar-les a la cara dels seus adversaris. Així assistim a moltes contradiccions. Així el PP s’ha encarregat de convertir els pertanyents a Unidas Podemos com a comunistes, en el sentit de rojos, filibusters, pirates, dimonis, lladres, robadors de les propietats, etc. Clar, després de tantes desqualificacions no poden accedir al fet que estiguin a la taula de negociacions de les persones que han de pertànyer al Consell General del Poder Judicial, sense voler analitzar qui són i què fan les persones que siguin presentades per aquesta formació política. També estranya molt que un partit com el PSOE, que històricament ha estat republicà, i, per tant, antimonàrquic, ara quasi s’agenolli davant la monarquia i s’estranyi que el partit conseqüent amb els seus principis com Podemos no aplaudeixi el discurs del rei. Un partit republicà i antimonàrquic mai no aplaudirà qualsevol rei.

El fet de les contradiccions polítiques té el seu origen, a vegades, en les consignes centrals que s’obliga a repetir en tota la perifèria i n’hi ha alguns que repeteixen consignes que no coneixen ni saben què volen dir. A vegades se segueix el pensament d’algun periodista d’algun dels diaris protegits del partit. És el cas de la Razón per al PP i el País per al PSOE. També el fet que quan es parli de Veneçuela es condemni tots els de Podemos per haver-se format algun per allà i haver rebut alguna subvenció o ajuda d’aquell país, es diu. Sortirà Maduro a la televisió i molts opinaran que és un destructor del seu país. Jo crec que les seves formes solen ser bastant grolleres alçant la veu i amenaçant, però lluiten contra el neoliberalisme i contra el màxim representant d’aquesta ideologia a Amèrica com són els EUA.

Un gran intel·lectual com és Noam Chomsky, alabat per gran part de la gent d’esquerres i criticat per la majoria de la gent de dretes va pensar en certs moments del govern veneçolà de Chávez que allà es podia dur a terme la dita que un altre món és possible, que això podria passar a Veneçuela. Eren els moments que Chávez viatjava amb llibres de Chomsky i en recomanava a l’ONU. Chomsky ja no defensa tant el règim veneçolà, perquè pensa que s’han equivocat vivint pendent de les matèries primeres com el petroli i descuidant el camp, la pagesia. El mateix podria dir de nosaltres que només hem viscut del turisme i hem enterrat el camp.

Esperem que podem desempallegar-nos de les idees inoculades, i això es pot mig aconseguir a través de la lectura i de la formació.