Què deuen haver fet el PSC i el PSOE perquè els partits independentistes els posin un cordó sanitari? Haver participat en la imposició del 155 i no haver fet res per evitar l’existència de presos polítics i d’exiliats. Aquesta és la meva opinió. Aquest diumenge que hem passat hi haurà hagut eleccions al Principat de Catalunya. Serà necessària l’existència del cordó sanitari... o no ho serà? Qui lo sà! El cordó sanitari va néixer per a impedir, fa uns centenars d’anys, que greus epidèmies passassin d’un país a un altre. Avui les epidèmies i les pandèmies corren per ports i aeroports i es demanda al poder que siguin capaços de posar cordons sanitaris. Els cordons sanitaris d’altre temps, molt aviat passaren a la política. S’intentava impedir que moviments més liberals poguessin traspassar fronteres sense impediments. Així es va voler posar un cordó sanitari al liberalisme. Recentment els cordons sanitaris s’han tornat posar en marxa per impedir que partits retrògrads i amb idees d’extrema dreta molt perilloses tornassin a ressuscitar. I ara ja es posa a qualsevol partit o a qualsevol polític, com és el cas d’Illa. Esperem que no sigui necessari el cordó sanitari, perquè no hagi guanyat les eleccions.

Pablo Iglesias ha escandalitzat la majoria d’espanyols quan ha posat en dubte que Espanya tengués una bona democràcia o una democràcia com cal. Fins i tot han ressuscitat els que es troben en el cementeri d’elefants com Felipe González, aquell que es va enriquir amb la política, ja que s’ha pogut comprar un palauet al Magrib. Avui es pot posar en dubte la democràcia espanyola i també l’europea i així els eurodiputats Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Antoni Comín han lamentat que la Comissió Europea demani l’alliberament del dirigent opositor rus Aleksei Navalni, i no s’hagin pronunciat davant les peticions d’Amnistia Internacional que també reclama que surtin de la presó Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Els tres diputats demanen a la Comissió quina és la diferència entre un i altre cas. Això no és cap bon senyal de bona salut de la democràcia europea, i especialment de l’espanyola que d’una manera totalment hipòcrita envia el seu ministre d’Afers Exteriors a Rússia a reclamar la llibertat de Navalni, quan ells tenen empresonats dirigent socials per les seves idees.

Més proves del grau avançat de la democràcia espanyola. Tamara Carrasco és una activista catalana que va ser acusada de terrorisme i va tenir prohibit durant més d’un any de sortir del seu municipi de Viladecans. El fiscal l’acusava d’un delicte d’incitació als desordres públics i li demanava 7 mesos de presó. El jutjat penal 25 la va absoldre d’aquest delicte, decisió que va ratificar fa poc temps l’Audiència de Barcelona; llavors la fiscalia espanyola, la democràtica, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem, aquell que sempre va en contra dels catalans. L’advocat de l’activista, Benet Salellas, ha manifestat que això diu molt del concepte que la fiscalia actual té del dret a la protesta i de quina percepció té del Tribunal Suprem. Jo ja he manifestat la meva percepció. El més gros és que el fonament de l’acusació eren uns missatges de WhatsApp, que mai no s’ha aclarit com han arribat a mans de la guàrdia civil. Fins i tot la jutgessa ha manifestat que la guàrdia civil havia estat molt poc seriosa.

TV3 va tornar a convidar, una vegada més, l’ultra Israel García Juez, aquell que va com anell al dit a Tl5, i que allà es vanagloria d’anar a Catalunya a donar lliçons als catalans. Va tornar al programa “Preguntes freqüents” i en la seva intervenció ja va dir que allò era la “la televisión de los indepes secesionistas”. El seu xou no havia fet res més que començar. En altres intervencions es va dedicar a blanquejar els militars colpistes que amenacen amb sang i morts i a insultar greument el tinent coronel retirat Ignacio Domínguez, perquè aquest estrany militar, que sí que era demòcrata, havia manifestat que les forces armades eren franquistes. García Juez va saltar de la cadira i va escopir contra Domínguez. Israel havia manifestat que: "Es una infamia impresentable que una persona que ha vestido el uniforme diga que el ejército es franquista, que critique a sus amigos, no se sabe por qué". Les intervencions varen continuar en el mateix to fins que Pilar Rahola i Karmele Marchante es varen aixecar i varen intentar abandonar el plató, fet que va aturar la presentadora i que prou li va costar fer-ho.

Queda bastant clar per moltes raons que la democràcia espanyola no gaudeix de bona salut. Es veu que la fan anar pel món sense mascareta i acabarà a alguna UCI d’algun hospital de Madrid.