Quan escric ens trobam a les portes d’acabar el mes de gener de l’any que havia de ser molt bo per poder superar el fatal 2020, i fins ara només hem vist símptomes que pot ser sigui molt pitjor que l’any passat. També ens trobam a les portes de les eleccions en el Principat de Catalunya. Jo continuu en la mateixa línia. Observar i denunciar tot el que vagi en contra dels catalans, entre els quals m’hi incloc com a bon descendent de nissaga catalana. No em bastarien tres articles com aquest per explicar per què he dit el que he dit a la frase anterior. Algun tribunal català ha concedit el tercer grau als presos polítics catalans perquè puguin fer d’allò que són, de polítics. I com que estaven presos, eren presos polítics. Fet el joc de la demostració anterior, anem a veure com la força espanyola és ben important, encara que no s’ho acabin de creure a Europa, ja que allà tampoc no aturen d’atacar-nos, sempre que la veu dels espanyols s’hi hagi pogut sentir.

La “Minority safepack” havia aconseguit el milió de firmes necessàries per impulsar mesures de la Comissió Europea per ajudar les minories lingüístiques, i semblava que alguna cosa es podia fer. Es demanava que s’adaptàs el finançament de la UE a les necessitats dels territoris amb minories nacionals i que es creàs un centre per a la diversitat lingüística. El principal impulsor d’aquestes minories era Hongria i Brussel·les ha tancat la porta a totes aquestes peticions. La UE diu que el desenvolupament de les lleis existents és suficient. No vol cap centre sobre la diversitat lingüística, perquè pensen que la seva cooperació amb el Centre Europeu per a Llengües Modernes com una manera efectiva i suficient per conscienciar sobre la importància de la diversitat lingüística. També consideren que Brussel·les no té competències sobre l’ús de les llengües minoritàries, que això només és competència dels estats.

Per si això fos poc, l’estat espanyol no fa res més que posar pals a les rodes de la normalització de qualsevol llengua que no sigui l’espanyola. A Espanya van de bracet polítics, periodistes i pensadors, només amb poques excepcions. Aquí l’extrema dreta espanyola compara la situació política catalana amb el nazisme. Si recorrem a les enciclopèdies d’Història de la Reial Acadèmia es podrà comprovar com es parla que a Catalunya existeixen tendències totalitàries, quan de Franco diran que no era totalitari sinó que era autoritari. Tot ho han tergiversat persones aferrades al catolicisme i a la falange. Igual ha passat amb el Diccionari Biogràfic Espanyol. Són textos que només serviran com a mostra de tergiversació històrica de la realitat a la universitat. Si el 1735, un grup d’homes es reunien a Madrid per platicar sobre assumptes d’història, el 1738, Felip V va convertir aquesta tertúlia en “Real Academia” i als seus homes en gentils homes de la Real Casa. Vos posaré un exemple: La part més destacada de l’entrada del Tinent General de l’Exèrcit Carlos Asensio Cabanillas és que el seu autor, Martín Brocos, denomina tantes vegades “enemigos” i “rojos” als republicans que durant la seva lectura sembla que et trobes sofrint una al·lucinació. Expressions com aquestes, “tenaz resistència enemiga”, “intenso bombardeo de aviación y artillería roja”, “destrucción de una columna enemiga”, “duro castigo al Ejército Rojo”, etc., etc., etc.

La darrera que contaré sobre l’estimació d’Espanya per Catalunya la trobam en el fet que la fiscalia demani 18 anys de presó i 10.000 euros de multa al jove Joel Muñoz de Vila-rodona per dany informàtic i revelació de secrets. Està acusat d’haver atacat webs d’empreses i serveis governamentals espanyols durant els mesos posteriors a l’1 d’octubre de 2017. El jove nega totes les acusacions i manifesta que, encara que fossin certes, la pena demanada és desproporcionada tenint en compte el mal que s’ha causat a les webs. El seu advocat ha parlat d’errades durant el procediment. Joel Muñoz diu que encara no té data per al judici, que serà a l’Audiència de Tarragona. Explica que estudia ciberseguretat i seguretat informàtica i que també és activista digital, anarquista i independentista. I d’aquí és d’on li vénen aquestes conseqüències.

I si hi ha algun lector que li molesti que els meus escrits sempre es refereixen a qüestions similars, jo només li puc dir que és perquè són fets que es produeixen, i intent contar-los sense cap tipus d’exageració. Contar el mal que produïen les porrades i les potades de la policia als que intentaven votar l’1 d’octubre eren mol difícils de narrar. Els sentiments són més fàcils d’expressar a través dels poemes.