«Si vostè creu que l'educació és cara, provi amb la ignorància» va formular qui va ser president de la Universitat de Harvard, Derek Curtis Bok.

I aquí, durant molts anys, es va actuar com si pensàssim que l'educació era massa cara.

Podem recordar com a les zones costaneres de Mallorca i a Eivissa, a partir del mes de maig, molts estudiants de batxillerat desapareixien dels instituts i se n'anaven a fer de cambrers. Cobraven un mal sou i bones propines.

Des dels principis del primer boom turístic s'ha 'importat' mà d'obra. Han vengut desenes de milers de persones, primer procedents d'Espanya i, a partir del canvi de segle, provinents de Sud-amèrica i Àfrica. Se'ls va oferir feina i res pus. Poques o cap possibilitat d'accedir, amb facilitat, a la llengua, la cultura i les condicions materials perquè arrelassin amb rapidesa.

De fet, sobretot, qui ha fet més feina perquè això no passàs, perquè els nouvinguts no arrelassin, ha estat la ideologia espanyolista, amb discursos com 'no a la imposició' o la suposada (i fictícia) tudada de recursos dedicats a integració lingüística i a Educació.

El discurs hegemònic impulsat per l'espanyolisme ha estat:

• L'important és fer doblers

• Cal tenir una feina, encara que sigui mal pagada

• Mira per a tu i no per als altres

• L'autogovern significa massa despesa

• L'important és poder dur els meus fills a un bon col·legi de pagament (expressat com a 'llibertat d'elecció') i, per tant, el sistema públic me'n redefot

• La normalització lingüística és una imposició i una tudada de doblers

I així, s'ha anat bastint una societat de diverses velocitats i amb pocs elements cohesionadors (el sistema sanitari i, a empentes i rodolons, l'educatiu).

S'ha bastit una societat descohesionada, plena de cercadors de tresors.

No fa falta que ens insisteixin més: efectivament, les polítiques socials, educatives, culturals, lingüístiques, sanitàries... en definitiva, les polítiques que garanteixen una cohesió de la societat, són cares. De fet, la Democràcia també és molt cara.

De veritat voleu provar la descohesió i la fractura social?