algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 16°
22°

La processionària és part de l’ecosistema

Moren mil vegades més pins a causa de la moto-serra que no pas per mor de la processionària. Només és per donar una idea de la desinformació oficial, de fet és mentida que la cuca mati l’arbre. Menja fulles, com tantíssimes altres espècies d’animals, cosa que és el més normal del món. Aleshores aquesta síndrome psico-social contra la processionària, que es repeteix any rere any des que tenim memòria, passa d’hora de revisar-la, o d’admetre que en seixanta anys de flitar i escopetades enlloc d’esmolar hem fet osques.

Els incendis clàssics d’Andratx, Artà, Santa Margalida (algú n’ha vist el resultat de les investigacions?)... El cap de fibló de Banyalbufar, el del 2001, el del 2007, el següent... les noves urbanitzacions, els xalets nous dins les urbanitzacions velles, els espavilats de la caseta “de peros”, els que els pins els tapen la vista, les carreteres noves, les que s’eixamplen... tot això fa desaparèixer un nombre infinit de pins i de tota la resta de vegetació mediterrània. El mal atribuït a les cuques és insignificant, vora tot això.

La cuca menja fulles, tan sols no toca les gemes de creixement, aleshores els pins es regeneren. És cert que, en algun cas d’atac fort l’arbre els debilitarà i, si la cosa persisteix algun morirà. I què? Sabeu quants pins s’han serrat amb l’excusa de “fer net”, o tan sols per cobrar subvencions per a possessions i barraques que no produeixen absolutament res

També és cert que les cuques piquen (si les toquen o accidentalment te cauen damunt, per a la qual cosa cal posar-se davall), tan cert com que els cans mosseguen, lladren i caguen, i encara per tot en trobes a lloure, passejant pels voltants de Palma aquests dies hi ha més cans a lloure que bosses de cuques. El tabac mata, segons diuen les capses ja fa molts anys i... cal continuar per ací? Deixem-ho en què res no és perfecte.

En el bosc enfora dels humans sempre n’he vist molt poques, de bosses. Pareix que ens hem tornat a equivocar d’error: és en les zones urbanes (humanes) on hi ha un conflicte (on hem muntat un conflicte). Al bosc no n’hi ha cap, de problema d’això, aleshores, en cas que fos necessari fumigar amb avionetes, seria sobre les zones urbanes.

És una altra variable de l’odi als pins, tot i què en aquest cas prou més transversal i, si més no per passiva, amb grups ecologístics de comparsa. No diguem ja per part de l’administració del panem et circenses: “voleu que fumiguem els boscos, au idò: tres avionetes, i com que tenim un problema a l’escola d’Algaida anirem a flitar a Lofra”.

Una de les acusacions típiques contra els pins, a part que fan “massa” arrels, és que també fan “massa” fulles, que estan “massa” temps a descompondre’s, i tampoc no falten acusacions que són “massa” àcides, quan això darrera seria un avantatge. En qualsevol cas hi hauria “massa” biomassa al bosc que fa cremera. Doncs aquí les cuques tenen llur funció: passar-se les fulles pels seus òrgans digestius transformant-les en altres elements més fàcilment i ràpidament assimilables pel substrat. Tot serveix per alguna cosa.

D’altra banda el pinar està esplèndid, soberg, exultant, genera bellesa. Mai no li agrairem prou com de bé vesteix les Illes. A més el pinar és molt variat i no destorba la resta d’espècies, hi conviu perfectament encara les enriqueix, ja que a més d’esser el principal ancoratge per a la terra, que ja és molt, i el que més prest i millor ajuda després dels incendis, va produint biomassa que tornarà a quedar al substrat, fins i tot quan es descompon serà menjar per molts altres animalons que alhora seran menjar per a altres. Hi ha molta vida dins el pinar, si els humans no ho desbaraten. En canvi l’alzinar, almanco l’ “alzinar mallorquí” és molt més trist, especialment a llocs plans i elevats, pràcticament a tota la Serra, les cabres han deixat l’alzinar fet un llàtzer, amb una pobresa d’espècies i de vida que escarrufa. Afortunadament hi ha redols on també hi ha alzinar exultant, però ja són mals de trobar.

Un altre capítol esperpèntic ha estat la darrera tala de pins a la plaça d’un poble. El mes passat va tocar a Selva, un de les escasses places que quedaven amb pins senyorials i, naturalment, els poders fàctics degueren trobar que allò feia pagès, o que les fulles “embrutaven” la plaça, o que eren “massa” pinosos... res de nou sota la capa del sol i la serrera sempre guanya. Si haguessin estat plateros els haurien donat una pallissa de ca i encara bravejarien de saber-ne més que els altres, de donar pallisses als arbres, però els pins, justament, amb cada pallissa queden més deformats, aleshores la “solució” és eliminar-los.

Després d’haver talat els pins de Selva –s’havia anunciat mesos abans– a algú se li va acudir d’anar a revisar l’informe “tècnic” que servia d’excusa per eliminar-los i, efectivament, ni informe, ni tècnic, ni vergonya: excuses de mal pagador. Fa uns mesos va passar un cas molt semblant a l’avinguda d’Artà, pareix que amb l’única diferència que a allà a ningú no se li va acudir d’anar a mirar l’informe “tècnic” de serrar pins. Fa un parells d’anys va esser a Capdepera, abans... El pròxim?

Tornant a les cuques, insultar la processionària d’ ‘invasora’ no forma part de la solució. Els pins també han estat insultats d’invasors i si no fos per ells això pareixeria l’Almeria dels westerns espanyols.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris