Fa molts anys, a mitjans dècada dels vuitanta del segle passat, quan amb un grup reduït de persones vàrem decidir reprendre la data del 31 de desembre com a Diada reivindicativa, ens autorecordàvem que per a la gairebé totalitat dels nostres conciutadans, el 31 de desembre era poc més que el darrer dia de l'any i les hores prèvies a la celebració del Cap d'Any.
Idò actualment Mallorca ha canviat tant que per a molts mallorquins i mallorquines el 31 de desembre ja no és, ni tan sols, el darrer dia de l'any que ells celebren i amb el que s'identifiquen.
La societat mallorquina ha viscut transformacions semblants a les viscudes pel conjunt de les societats europees, per bé que amb intensitats diferents: impacte dels fluxos migratoris, greu recessió econòmica i una greu crisi sanitària que duu implícita una greu crisi econòmica. I tot això agreujat, en el nostre cas, per la manca de sobirania política i econòmica de les institucions pròpies.
Aquestes transformacions tenen un impacte en la qüestió més transcendental per al nostre futur col·lectiu: la cohesió social.
Mallorca és una societat multicultural i no hem aconseguit fer-la intercultural. Mallorca és, i em dol molt dir-ho, una societat descohesionada, amb moltes comunitats dins una i on les úniques excepcions que creen una mica de cohesió, són els serveis de Salut i, sobretot, l'Escola.
En els propers anys, el gran repte de Mallorca serà el d'assolir una societat mínimament cohesionada, interconnectada, amb uns valors comuns i uns nivells de benestar compartits.
Aquesta és, segurament, la gran tasca a fer des de les institucions i des de la societat civils els propers anys.
I la Diada de Mallorca ha de servir, també, per avaluar els avenços assolits i per ajudar a crear aquesta Mallorca millor de la qual parlàvem ara fa un any.
Una Mallorca millor que ha de ser una Mallorca més cohesionada i, per tant, més solidària.
Ens necessari reafermar el que tenim de bo i lluitar pel que ens volem donar en el futur. Cal seguir lluitant sense donar cap treva al colonialisme castellà i centralista.
No ens complaguem amb el present, presentem batalla cada cop més forta i entenimentada.
No ens hem de rendir mai.