Avui, als Països Catalans, treballar per la Justícia significa, entre d'altres, treballar per l'amnistia i per l'autodeterminació.
Aquest dimecres, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), han presentat una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya reclami al congrés espanyol que aprovi una llei d’amnistia per a tots els independentistes represaliats. El text especifica que la llei, que tendria efecte retroactiu fins el 2013, ha de desenvolupar-se «sense renúncia a l’exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d’autodeterminació».
Als Països Catalans, actualment, hi ha més de 2.800 persones que han estat o continuen encausades per la participació en actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre de 2014, el referèndum de I’1 d’octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la repressió.
Compartim la idea de la proposta en el sentit que l’amnistia ha d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació. I ja fa massa anys que coneixem i patim les magarrufes del sistema politicojudicial espanyol per saber que té una capacitat infinita per pervertir i per retòrcer, fins i tot, la proposta més beatífica.
És per tot això que crec que aquesta nova proposta a favor de l'amnistia és positiva, però que no tendrà cap efecte si no aconsegueix un important compromís ciutadà de treballar a favor de l'amnistia sense deixar de fer-ho per l'autodeterminació. És més, estic convençut que sense multiplicar la lluita per l'autodeterminació, l'amnistia és impossible.
