Continuam en temps de pandèmia, ara amb la preocupació de no poder avalotar-se durant les festes de Nadal. A veure quants ens podrem reunir, si podrem incomplir la normativa, si ens haurem d’exposar a la multa, si podrem esplaiar-nos quan arribi 2021. Totes aquestes preocupacions tenen el Govern de l’Estat ben ocupat, mentre li plouen crítiques de per tots els costats, perquè ha pactat els pressuposts amb Bildu i amb ERC, que això significa haver pactat amb els assassins d’ETA i amb els trossejadors d’Espanya. És curiós escoltar tant per ràdio com per televisió programes en els quals hi ha teòricament tertulians especialistes en política, que qualsevol pregunta que se’ls fa sobre Madrid, responen sempre començant que per Catalunya es fa pitjor, i d’aquesta manera sempre justifiquen Madrid, faci el que faci, perquè ho fa millor que Catalunya, que si són unificadors, que si són més solidaris, més disciplinats i tot ho fan millor. Aquests tertulians, fan totes les tombarelles possibles per poder fer giragonses i malparlar dels catalans, aquests separatistes que volen esmicolar Espanya.

En canvi, a Catalunya es té la percepció que hi ha molta gent venuda al sistema dominant de Madrid. El darrer exemple és a càrrec de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la qual ha posat en mans de CLECE, el manteniment i el funcionament correcte dels serveis elèctrics i tècnics que permeten la continuïtat de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio.

Resulta que CLECE és una empresa del grup ACS (Actividades de Construcción y Servicios), empresa que presideix Florentino Pérez, president del Real Madrid i peix gros de l’Íbex 35. El contracte es va firmar a final de juliol, té una durada de cinc anys i costa 4.746.299,68 euros, sense IVA. Si li afegim, resulta una quantitat de 5.747.500 euros. Hi entren també les instal·lacions de Sant Joan Despí de TV3 i les de l’avinguda Diagonal de Catalunya Ràdio, a més de les delegacions de Tarragona, Girona, Lleida i Vielha. Han de garantir els serveis durant les 24 hores de cada dia i els set dies de la setmana. ACS durant l’any 2019 va facturar 1.579 milions d’euros i va tenir uns beneficis nets de 38 milions d’euros. ACS ha repartit aquest any dividends per valor de 630 milions d’euros.

D’altres que també són acusats d’haver-se venut al poderós Govern d’Espanya són els mossos d’esquadra, la Comissaria General d’Informació, la qual ha demanat col·laboració i suport al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)i del Centre Criptològic Nacional, perquè els ajudin a identificar manifestants que varen participar en les protestes convocades pel Tsunami Democràtic. També han demanat a diferents jutges instructors de les protestes, que el CNI-CCN aporti solucions tecnològiques i tècniques per tal de bolcar informació dels dispositius mòbils dels sospitosos, fer les corresponents geolocalitzacions, desencriptar patrons mòbils i clonar informació. La petició dels mossos s’emmarca en els protocols de col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i el traspàs d’informació i tecnologia per tal de perseguir delictes greus o transterritorials. De fet, la causa oberta a l’Audiència Nacional contra Tsunami és per terrorisme. Abans se n’encarregaven els mossos, i ara en són col·laboradors. Una altra victòria de l’estratègia espanyola.

El Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena que va condemnar els presos polítics, acusats d’actes ocorreguts el 20 de setembre i l’1 d’octubre que es podien considerar violents, això va quedar escrit a la sentència 459/2019. Aquest és un precedent que serveix per a fonamentar condemnes a l’actualitat. Així l’Audiència de Barcelona ha condemnat dos activistes a tres anys i mig i a un any de presó respectivament, fonamentant-se en la sentència del Suprem, allà on quedà definida a la seva manera tant el concepte de violència com el de pau social. La condemna de tres anys i mig de presó l’ha soferta Francisco Garrobo, un dels vaguistes que varen tallar la ronda de Dalt de Barcelona durant la vaga general del 8 de novembre de 2017.

Tant l’exemple que va donar el Tribunal Suprem, que l’únic que feien era calmar una multitud, com la lluita dialèctica indocumentada de massa tertulians en condemnar la majoria de catalans o la majoria de governants catalans, no fan res més que esperonar el poble i que continuï havent-hi nombroses persones que desitgen alliberar-se del jou que suposa la dependència d’Espanya.