Si repassau les imatges de Josep Lluís Trapero quan es dirigia a declarar, o declarant durant l'indigne judici al que ha estat sotmès, comprovareu com sempre va acompanyat d'una espècie de carpeta de pell.
Quan en tertúlies formals o informals em preguntaven què em semblava el judici a Trapero i la cúpula de la policia catalana, jo contestava, amb una bona dosi de sarcasme, que si Trapero acabava condemnat era que 'mereixia' ser condemnat.
L'ara traspassat Joan Mesquida solia presumir, després de passar per la Direcció General de la Policia i la Guàrdia Civil, en petit comitè, d'haver manejat molta informació dels rivals polítics: «no vos podeu fer una idea de tot el que sabem de vosaltres».
El volum d'informació que va passar davant els ulls del Major dels Mossos no devia ser tan voluminós, però tampoc devia quedar curt.
Resulta evident que Josep Lluís Trapero no va cometre cap dels delictes que li imputava la Fiscalia espanyola. No és menys cert que ha comptat amb una magnífica advocada que ha fet una feina extraordinària... però també esta demostrat que, ni una cosa, ni l'altra, són garantia de res davant d'un tribunal espanyol.
És molt millor tenir una carpeta ben plena.
I si qualcú en dubta, que li demani a Jordi Pujol.
