M’ha arribat, fa pocs dies, la revista Superna (núm. 11, primavera-estiu 2020). El coordinador d'aquest projecte és el poeta i, també traductor, Lluís Servera Sitjar, que compta, a més, amb el següent consell de redacció: Gabriel Pujol Ensenyat, Joan Carles Bonnín Ramis, Irene Baccarini, Benet Nadal Fernández i Manuel Fernández Jordà. El logotip de Superna és de Cristina Hernández Amorós i la portada, contraportada i il·lustracions de Lluís Fiol Mora.
D'on surt el nom d’aquesta publicació? Convé recordar que Superna és un topònim que dona nom a una vall de Puigpunyent, un lloc que va ser recreat per Salvador Galmés a la narració Entre dos mons. Per un altre costat, Bartomeu Fiol va escriure, inspirat en aquest topònim, un poema dedicat a Rafel Jaume de la llibreria Cavall Verd Tu que has paladejat Superna.
És admirable que en aquesta època de crisi i pandèmia en la qual vivim immergits, la cultura continuï el seu camí i que publicacions com aquesta, a poc a poc, presentin número rere número traduccions de poesia al català (o del català a l’anglès, com passa amb els poemes d’Àngel Terron).
Aquest darrer exemplar comença amb Cant de bressol de Burundi (nota i traducció del kirundi de Sebastià Salom Mas), per continuar amb José Rui Teixeira (traduït del portuguès per Ponç Pons), Antônio Moura (traduït del portuguès per Joan Navarro), Kerstin PreiwuB (de l’alemany per Llucia Palliser), Antônio Victor Ramos Rosa (del portuguès per Alfons Navarret), Katherine Mansfield (de l’anglès per Carme Cloquells), Jacques Prévert (del francès per Bartomeu Ribes Guasch), Carmien Michels (del neerlandès per Irene de la Torre Perelló), Matsuo Bashô i Kobayassi Issa (versions del japonès de Ricard Martínez Pinyol), Henry Parland (del suec per Albert Herranz), Denise Desautels (del francès per Antoni Clapés) i, finalment, Àngel Terron, en aquest cas traducció del català a l’anglès a cura de Rafa Cruz).
Com he apuntat abans, és una espècie de miracle que la poesia es faci camí entre tanta pandèmia i incertesa que hi ha arreu del món i que, durant el 2020, un any que tots recordarem com el del confinament, les sensacions estranyes, el distanciament social, les mascaretes al carrer, puguem gaudir també d’aquest número 11 de Superna. Recordau que el primer va aparèixer la primavera de l’any 2012, per tant, de manera lenta, però segura, la publicació ha aguantat 8 anys i 11 números.
Per acabar, vull oferir-vos un tast de la poesia d’Antônio Victor Ramos Rosa (de la mà d’Alfons Navarret).
La festa del silenci
Escolte en la paraula la festa del silenci.
Tot està al seu lloc. Les aparences s’apagaren.
Les coses vacil·len tan pròximes entre si.
Es concentren, es dilaten les ondes silencioses.
És el buit o el cim? És un hort d’espuma.
