Aquesta vegada em vull fer ressò del protocol d’actuació davant els conflictes lingüístics, que ha elaborat l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca). Tots sabem i coneixem les dificultats que tenim els mallorquins per viure en la nostra llengua, la llengua de Mallorca, la llengua catalana. Tots o quasi tots coneixem els enemics de la llengua i de la seva normalització. També coneixem les tècniques i les estratègies que utilitzen per eliminar parlants de la llengua pròpia d’aquesta terra. També sabem que els conflictes existents es poden multiplicar per qualsevol xifra, que serien els que existirien realment si tots els catalanoparlants volguéssim exercir els nostres drets lingüístics, emparats per les lleis vigents, l’Estatut d’Autonomia i la Constitució espanyola.
El que passa és que molta gent renuncia a tenir conflictes, encara que això signifiqui renunciar als seus drets. No solament passa amb els drets lingüístics; també passa amb els drets laborals, els drets de les dones a la igualtat en tots els sentits, els drets humans en general, etc. Sempre hi ha un nucli, més petit o més gran, disposat a lluitar per mantenir uns drets que són totalment vigents. I és en aquest nucli disposat a ser valent, disposat a lluitar on s’originen els conflictes. No és que el nucli citat sigui conflictiu. Aquest grup de persones són la punta de llança que defensarà, en aquest cas, els drets lingüístics, que quan es trobin amb els que pertanyen al grup o nucli de persones contraris a la normalització de la llengua catalana, sorgirà el conflicte. Aquest segon grup és el vertader grup conflictiu, ja que volen impedir exercir uns drets legals i existents.
L’ASM, amb aquest protocol d’actuació, recomana mantenir la calma i deixar que es posi nerviós l’agressor. Que som nosaltres els que tenim raó i hem de dominar la situació. Mai no hem de permetre que la situació ens domini a nosaltres. Quan ens diguin que no ens entenen, hem de demanar que vagin a cercar qualcú que ens entengui, ja que l’únic que volem és exercir el dret que tenim a parlar en una llengua oficial al territori i que, a més, és pròpia. Si continuen volent impedir l’exercici del nostre dret, hem de demanar amb tota tranquil·litat parlar amb els responsable de l’establiment o servei públic per explicar-li la situació. Si el responsable de l’establiment també es nega a respectar els nostres drets lingüístics, si pertany a l’Administració pública, se li ha de recordar el seu deure i demanar que s’identifiqui. Si pertany a un comerç qualsevol, a un bar, restaurant, etc., demana el llibre de reclamacions, redacta el que ha passat, demana’n una còpia i te’n vas de l’establiment sense consumir ni comprar res com a protesta momentània.
A continuació s’han de posar els fets en coneixement de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. També és convenient fer-ho arribar al correu electrònic de denúncies de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (denuncies@assembleamallorca.cat). L’ASM ho farà arribar a la premsa i ho compartirà amb altres entitats en defensa del català, com l’OCB i la Plataforma per la Llengua.
Som molts i som a ca nostra.
Si ens feim visibles som invencibles.
Fora por i endavant les atxes!
Si es vol conèixer la cobertura legal, s’ha de tenir en compte que a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (la nostra Constitució) a l’article 4.1. diu: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
I a l’article 4.2. Tos tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
Clar, la Constitució espanyola diu que tots tenim l’obligació de conèixer la llengua castellana i el dret d’usar-la. Nosaltres l’entenem i complim amb la nostra obligació, però renunciam el dret a usar-la i el traspassam a la catalana, que és la nostra. Així de senzill.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En lloc de emprar 'foraster', 'espanyol', 'castellà, etc. ès millor emprar 'peninsular'. An el interlocutor se li demana si ès 'peninsular', si la resposta ès sí, se li torna a demanar de si ès de la Banda o fora de la Banda.
Si tots es catalanoparlants volguéssem exercir es nostros drets linngüístics, es conflictes se multiplicarien a la curta, però tot d'una desapareixerien perque ni es policies, ni es guàrdies civils, ni es cambrers, ni es botiguers... que són contraris a s'ús des català estarien disposts a discutir i barallar-se contínuament amb tots es catalanoparlants. Es conflictes se produeixen perque s'immensa majoria de catalanoparlants claudiquen d'entrada i giren sa llengua davant qualsevol desconegut, i es pocs que no claudiquen són es qui reben ses agressions (verbals o físiques) dets espanyolistes intolerants. Si hi hagués més catalanoparlants que no claudicassen, parlar en català amb tothom seria vist com una cosa normal, i es qui haurien de claudicar serien ets espanyolistes.
Exactament açò s´ho han muntat gonelles i forasters per a intentar inculcar l´idea de que per a no tenir problemes, ai que hablá cajteyano. És una cosa que mai hem de tolerar. A ca nostra s´ha de xerrar com sempre s´ha acostumat a xerrar, i no hem d´admetre imposicions forasteres pancastellanistes.