He parlat amb totes les víctimes d'agressions lingüístiques dels darrers 25 anys a les Illes Balears que han acceptat fer públic el seu cas. També he parlat amb moltes que no han volgut/pogut fer pública la discriminació patida. I sabem i, també, intuïm, que els casos que es produeixen multipliquen per, com a mínim deu, els que s'acaben fent públics.
He compartit amb les víctimes la seva angoixa, les seves pors i la seva impotència.
He trobat a faltar amb elles la falta d'interès i suport institucional, d'una majoria de governants que davant aquests fets, adopten aquella actitud tan infantil d'ignorar, de no voler veure, allò que, tanmateix, està passant.
No es tracta de fets aïllats.
Els casos que acaben sortint als mitjans de comunicació són la punta d'un iceberg incòmode, però existent. Qui no el vulgui veure, acabarà xocant amb ell.
Per la meva part, el retret que em faig, és haver esperat massa dels gestors polítics de les institucions.
Déu ens guard dels "progres", del mal que fan i del mal que voldrien fer.