L'apunt
Un iceberg anomenat discriminacions lingüístiques
22/06/20 2:19
He parlat amb totes les víctimes d'agressions lingüístiques dels darrers 25 anys a les Illes Balears que han acceptat fer públic el seu cas. També he parlat amb moltes que no han volgut/pogut fer pública la discriminació patida. I sabem i, també, intuïm, que els casos que es produeixen multipliquen per, com a mínim deu, els que s'acaben fent públics.
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- GOB: «S’accelera la destrucció definitiva del sòl rústic a les Illes Balears»
- Reclamen el desallotjament de dos edificis històrics de Palma, ocupats pel Ministeri de Defensa i per la família reial espanyola
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Déu ens guard dels "progres", del mal que fan i del mal que voldrien fer.
Dels polítics al capdavant de les institucions en podem esperar ben poc. Però i de l'escola? Els mestres lideraren una protesta històrica contra un govern balear que volia la desaparició de la llengua catalana. No seria hora que els ensenyants, com en l'ocasió precedent, comencessin a expressar la seva opinió? I ho fessin ara respecte del iceberg del que parla en Tomeu? Què els diuen als seus alumnes? Apreneu be la llengua catalana però després al carrer tindreu problemes.? O no els en parlen d'aquesta situació?
Jo també pens que esperam massa de les institucions. Ens desentenem dels problemes esperant que ens donin solucions i al final l'únic que feim és acostumar-mos a viure aquest infern de gent mal educada. L'administració serveix per delegar les responsabilitats que tenim, desentenent-nos així de la misèria que ens envolta. Falta gent valenta que no es deixi trepitjar per aquests energúmens, és l'única manera que tenim per fer entendre al personal que volem viure en català. Ens han près la seguretat lingüística i la normalització és utòpica així com està plantejada. Hem de ser assertius i sobretot, cuidar la nostra autoestima perquè no ens afectin aquestes situacions tan desagradables. Esper que qualque dia tota aquesta gent "tan monolingüe" i amb tan poca capacitat lingüística, vegin que la seva actitud pot ser catalogada d'"incapacitat lingüística".