Tot i que la justícia espanyola va ser incapaç de trobar aquell a qui va batiar com a Senyor X, és a dir, el màxim responsable dels GAL, la CIA sí que sabia qui hi havia darrera la creació dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación, GAL), un grup armat parapolicial espanyol que va practicar el que es coneix com a guerra bruta o terrorisme d'Estat.

«Felipe González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris per a combatre terroristes fora de la llei». És la frase extreta de documents ara desclassificats per la CIA.

Aquell qui, un dia, va ser considerat per la mateixa CIA, com a un jove nacionalista espanyol, de més gran va esdevenir el cap d'una organització violenta, i això és una taca més, una de les més greus, en la reputació i en la consciència (si és que n'hi queda gens) de Felipe González.

Ni la Herri Batasuna d'aquells anys es va atrevir a tenir una relació tan directa entre dirigents polítics i organització armada.

Si els aparells de l'Estat i l'opinió publica espanyola volguessin ser una mica coherents amb allò que han legislat, jutjat i predicat, González ja hauria estat (com a mínim) citat a declarar davant un jutge i tot el pes de la llei (de partits) cauria damunt el PSOE.

Recordem les tesis, aplaudides pels poders judicial, polític, militar i mediàtic espanyols, del jutge Baltasar Garzón, promotor de la idea i de la pràctica jurídica anomenada 'tot és ETA'. En coherència, ara caldria aplicar-la a 'l'entorn' del GAL i afirmar que 'tot és GAL'.

Fins i tot el mateix Garzón, número dos per Madrid a les llistes del PSOE de les eleccions generals de 1993, just darrere de Felipe González.