Peter Eisenmann tira la tovallola, o li han fet tirar els seus advocats: el seu empori ha fet fallida. Ja no podrà continuar alliçonant-nos de gestionar una possessió com Déu mana. La seva, es Fangar de Son Macià, que és de les més grosses, la té venal pel preu modest de 100 milions, idò amb un 10% d’impost per aquesta transacció ja podrem comprar Cala Figuera. No vol abusar, Eisenmann, a ell sols li’n va costar 14 milions, però cal tenir en compte que hi ha fet molta d’obra d’estraperlo (foto de capçalera) i com a bon senyor benefactor s’ha dedicat a llaurar ecològicament i a fer oli i vi per a paladars selectes [mamballetes...]. Rere tanta filantropia va tancar tots els camins públics que passaven per la finca i va construir no se sap què, diuen que 36 coses que poden formar un complex turístic camuflat. Per aital polissonada era necessari que el batle fes el colló: Antoni Pastor, aleshores del PP i després del PI. Els partits d’esquerra sensu stricto i locals foren els que organitzaren la campanya per a recobrar els camins públics ─i la vergonya─, marcant una fita històrica. És el darrer nom d’una llista que podem allargar tant com volguem, per exemple amb...

Ana Torroja, que era la veu de poma de Mecano i icona de la generació Peter Pan (Hoy no me puedo levantar...). Doncs resulta que també havia estudiat “Teneduria de Libros” i “Mágia potágia”, que li va servir per embullar un entramat d’empreses que incloïen seus a paradisos fiscals. Un dels actius era el xalet d’estiu a Camp de Mar, que no estava connectat a la xarxa de clavegueram, aleshores en vessar el clot negre se’n anava cap a la platja. Va esser condemnada pel cas Rellamp.

Matthias Kühn, a aquest ja se’l pot anomenar polissó d’adopció, o il·lustre. Està especialitzat en fer jutipiris al límit de la llei i és ben conegut pels jutjats, sobretot pels casos Tagomago i Muleta, però té posat per tot, fins i tot al Pueblo Español. Per això ha d’estar molt ben relacionat amb batles peperos. Per qualque cosa ha de servir Norma Duval, companya de festes i negocis. Ara que ha tornat Simarro a Sóller ja deuen tramar d’acabar d’urbanitzar Muleta. També va comprar Na Beiana, era un quarter de l’exèrcit que tenia tots els motius per revertir al poble, però Matas i Trillo es varen estimar més fer negoci. També hi vol fer un hotel, però com que és ANEI no acaba de aconseguir els permisos i s’està degradant sense remei.

Boris Becker fou un antecedent de Rafel Nadal, però a Mallorca també va trobar que era més productiu fer trampes. A la resta del món ja és una mena de pel·lícula que Almodóvar tendria el guió acabat. Res, el de sempre: compra una possessió (Son Coll d’Artà), demana permís per a canviar la teulada i fa obres i més obres fins que tothom l’encalça. El 2017 fou declarat en fallida per un jutjat britànic.

Claudia Schiffer va arribar a anar al jutjat per haver fet talar els pins del veí que tapaven la vista del seu complex xaletístic, més semblant a un quarter enmig del pinar de cap Andritxol. No hi va anar per tallar els camins i intentar privatitzar tota la zona amb la torre de defensa inclosa.

Michael Douglas també ha deixat petjada. Com a bon representant dels que fan un esforç d’integració, també com Eisenmann ha fet vi ecològic, que es veu que és molt important per a revendre s’Estaca a un preu astronòmic. A part de reverenciar l’obra de l’Arxiduc també va aprofitar per ampliar-la d’estraperlo fins que a l’hora de comptar els metres construïts, les quarterades de la possessió no eren proporcionals. Per tapar el bunyol, o per motius que només entenen els més llestos, va muntar allò de Costa Nord, que a la fi va esser un “costa molt” que naturalment va fer fallida i ho va recomprar el govern de Matas a preu de Hollywood, fins que va tornar a fer fallida. L’altre dia vaig anar a l’Ajuntament de Valldemossa a demanar que n’havien fet del Nixe i tot allò, i una succedània de Marilin Monroe em va contestar “jo no he estat” ─!?─.

A aquests darrers tres personatges el govern del PP encara els subvencionava amb milions amb l’excusa de promocionar Mallorca. Altres coincidències són burlar les lleis indígenes per a fer obres il·legals fins que se n’afarten o estan a punt d’esser conduïts al jutjat, i després posar en venda el que ja és un hotel camuflat a preu desorbitat i desaparèixer de Mallorca: ja hi han acabat “ses feines”, i serà casualitat, però en la majoria d’aquests casos, sigui de manera activa, circumstancial o fent el colló, el no gens honorable Matas hi era.

Com deia, això es pot allargar tant com volgueu, amb els Cortina, Conde... i si vos agrada el futbol, Florentino Pérez. El cas Piscina (Pedrojota, Inda...) diria que és d’un altre gènere, més entroncat amb el substrat feixista de la cort madrilenya. Cortesans que leviten per damunt la llei, i en cas de caure encara troben algun fatxa del PSOE, de ‘Costas’ o del Tribunal de Cuentas que els farà de mel i sucre. Un de qui no sabíem per què estava a favor d’usurpar espai públic era Carlos Sainz, després vàrem saber que ell també estava emmerdat amb el seu xalet veïnat, a la Costa de los Pinos.