No tenim cap dubte que el futur vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha llegit Karl Marx.

No tenim cap dubte, tampoc, que alguns altres membres del futur govern han estat i/o s'han dit marxistes en qualque moment.

També és ben cert que algunes de les formacions que sustentaran el nou govern espanyol són d'inspiració marxista.

No crec, però, que qui ha de presidir aquest govern, Pedro Sánchez, hagi llegit Marx. De fet, no crec que hagi llegit gaire. Ni la 'seva' tesi.

Aquest individu amb ampla esquena de jugador de bàsquet i amb més barra que esquena, és capaç d'afirmar sense envermellir-se una cosa i el seu contrari amb pocs dies de marge.

Pedro Sánchez es va dedicar a repetir com un lloro que a Catalunya «no hi ha un problema d'independència, sinó de convivència», ara afirma que hi ha un problema polític que cal resoldre des del diàleg.

Va dir que tenir Iglesias de vicepresident no el deixaria dormir i el dia després de les noves eleccions s'hi abraçà com qui s'aferra a l'emblanquinat.

Va prometre il·legalitzar els referèndums i ara ha pactat una taula de negociació i una consulta a la ciutadania de Catalunya.

Quan li convé diu que el poder judicial és independent, quan li interessa diu que estan al servei de la dreta.

Les seves variables opinions sobre l'advocacia de l'Estat són impossibles de resseguir. Allà on va dir 'digo' ara diu 'Diego'.

Estam segurs que Pedro Sánchez no ha llegit Marx. I sospitam que no ha llegit gaire... I, tanmateix, encarna millor que ningú aquell precepte marxista (en aquest cas de Groucho Marx) que deia «Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tenc uns altres».

La saviesa antiga és plena d'advertències sobre les persones sense principis.

Per ventura no és tan mala idea posar-lo de president d'Espanya.