Quan s’ha vist que Pedro Sánchez podia estar despertant del seu estat d’hivernació en un paradís dretà, i que podia ser que se’n recordàs que en un temps passat, quan encara no hi havia la pobra democràcia actual, el seu partit havia estat d’esquerres, que ell havia sabut que Espanya era una nació de nacions i que els demòcrates del món mundial eren partidaris del dret a decidir... ha estat llavors, en aquest moment que han entrat en acció els barons del seu partit per evitar aquest atac d’esquerranitis sense vacuna que podia ser que patís el president en funcions, Sánchez.

De totes maneres, l’únic que els preocupa en principi és la unitat de destí, per tant, temen que pogués arribar a qualsevol acord amb els independentistes, i això és terrorífic, terrorisme dirien alguns jutges i cavernaris. Vetlen i vigilen el seu cap perquè no es mogui ni un mil·límetre del constitucionalisme. El president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ha explicat que el Govern d’Espanya no pot dependre dels independentistes; el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara ha manifestat que no vol pactar amb independentistes catalans. Ha afegit que s’hauria de fer una majoria sense independentistes, que seria bo per a Extremadura i per a Espanya. El més dretà de tots ha estat l’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que ha manifestat que si es pacta amb Podemos i els independentistes romprà el carnet del PSOE i que se n’anirà; si es descuida amb l’envalentonada pot ser que caigui dins l’extrema dreta, que gaire no li falta.

Aquests barons, que fa estona que han perdut el nord de l’esquerra, són els mateixos que varen impedir l’any passat que es dugués a terme una negociació bilateral entre Pedro Sánchez i Quim Torra amb un relator. El president extremeny sembla que entregaria el poder al PP i als Cs, perquè diu que són els únics que poden convertir en irrellevants els independentistes. Sembla que tenen por a Pedro Sánchez, pensen que el president en funcions pot destruir-ho tot amb els indepes i volen pensar una proposta que han fet el PP i els Cs, que els han ofert el govern, però sense Sánchez.

Per si no hi hagués suficients bacteris contra l’esquerra al Partit Socialista, també ha estat inoculat d’algun d’aquests bacteris l’exdiputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardà, el qual ha assegurat que evidentment, Espanya és un país democràtic, fet que s’ha posat en dubte més d’una vegada en algun d’aquests articles que he publicat recentment, amb proves, fets i arguments. També he de manifestar que Tardà ha qüestionat la qualitat democràtica d’Espanya i que la veu incapaç de resoldre la crisi catalana. També ha aconsellat fomentar la cultura del no bloqueig i del diàleg sense condicions, ho ha argumentat asseverant que el diàleg, el reconeixement del federalisme, de l’autonomisme i fins i tot de l’unionisme més recalcitrant, són subsidiaris del dret a decidir.

Tot això quan s’han escoltat les bases, per saber si els afiliats del PSOE estan d’acord amb el conveni que ha duit a terme Sánchez amb Iglesias per formar govern. Segurament les bases posaran un poc d’ordre i seny on els barons viuen ben desnortats. Les bases d’esquerres hauran de vetlar més que no ho fan els barons si volen que els partits en el govern, si l’aconsegueixen, duguin endavant polítiques progressistes. Han de tenir en compte que els barons amb el seu comportament atorgaran la majoria absoluta al PP.