El passat més d'abril es va fer públic un estudi en el qual, desprès d’analitzar el nombre de teatres, òperes, museus, galeries d’art i biblioteques de les principals ciutats d’Espanya, es reconeixia Palma com la sisena ciutat espanyola més cultural.

D'aquests espais culturals de Palma cal destacar les 22 biblioteques municipals per ser els centres més pròxims a la ciutadania, sobretot pel seu caràcter públic i gratuït.

Per qui no ho sàpiga, hi ha certes diferències entre elles. La més visible és pel que fa als horaris: 5 d'elles: Cort, Joan Alcover, Josep M. Llompart, Ramon Llull i es Molinar, anomenades de zona, obren de 8.30 a 20.30 h., de dilluns a divendres, i els dissabtes al matí; de la resta, 9 obren al matí o a la tarda, però no els dissabtes; en canvi, altres 5, que fan els mateixos horaris, sí que obrin els matins dels dissabtes; la de l'Olivar tots els matins; i la de Nou Llevant, d'ús infantil, els horabaixes.

Una diferència que, entre d’altres, afecta el personal que hi fa feina, és la gestió: 15 són gestionades directament per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma; en canvi, 6 ho són mitjançant una empresa privada, incloent-hi la infantil, oberta fa només uns mesos. En aquestes no hi ha personal laboral de l'Ajuntament com a la resta, i per això no tenen les mateixes condicions laborals. I a més, una entitat privada fa caixa amb un servei que és públic i municipal.

Aquesta darrera legislatura varen remunicipalitzar 2 biblioteques. En resten 5 més, a part de la infantil, que incomprensiblement varen obrir privatitzant-ne la gestió. No he sentit dir que, dins l'acord del govern municipal, figuri la recuperació de la gestió directa d'aquestes biblioteques: es Coll d'en Rabasa, Son Cladera, Son Gotleu, Son Sardina i Son Ximelis.

El que sí que vaig sentir dir és que per culpa de la Llei Montoro l'Ajuntament no pot contractar cap persona per cobrir les baixes o vacances del personal. Ara mateix només disposen d'una persona com a volantera, fet del tot insuficient i insatisfactori per al funcionament adient de la xarxa de biblioteques.

No obstant això, a principis de l'actual legislatura els polítics s'han apujat els sous i han augmentat els assessors i els càrrecs de confiança. La llei Montoro ho deu permetre, no?

En canvi, des de fa molts d'anys, les biblioteques municipals, exceptuant les de zona, normalment es tanquen al públic quan els bibliotecaris són de vacances o estan malalts. Ara, a l' estiu, la meitat han estat o estan tancades diverses setmanes. No tenen ni contracten persones per fer les substitucions que cal.

Per aquesta legislatura, està previst crear una nova biblioteca al barri de Pere Garau i el canvi d'ubicació de la de Gènova, malgrat que l’anuncien com si es tractàs d’una nova biblioteca.

El passat mes de juny Bibliopalma informava d'aquesta campanya: «Amb el carnet de les biblioteques municipals de Palma o del Consell de Mallorca, teniu fins un 20% de descompte en el preu de les entrades als teatres municipals de Palma», un intent més que lloable per promoure la cultura municipal.

I fa només uns dies, el regidor de Participació Ciutadana anunciava que la targeta ciutadana servirà per treure documents (llibres, revistes, audiovisuals) de les biblioteques, segons un projecte dels pressupostos participatius.

Això sembla més aviat un despropòsit. El carnet d'usuari de les biblioteques és com una senyal d'identitat pels que estimem els llibres i les biblioteques; i la targeta ciutadana serveix per fer ús del transport públic, pagant pel mateix. Tanmateix, per fer ús de la targeta ciutadana segurament s'haurà d'omplir abans la butlleta d'usuari per poder treure qualsevol document. De totes maneres, un cop complimentat aquest tràmit també és possible treure'l amb el DNI, a part del carnet. No té gaire sentit, idò, afegir també la targeta ciutadana.

Per altra banda, va ser tot un encert unificar el carnet de les biblioteques municipals amb el de la xarxa de biblioteques del Consell de Mallorca, amb 46.000 i 151.000 usuaris respectivament, a el març del 2016. Així, amb un únic carnet es pot fer ús de qualsevol de les 93 biblioteques públiques a la illa de Mallorca.

Però malgrat això, les dades pel que fa als préstecs han baixat, segons fonts de l'Ajuntament. L’any 2015 el total de préstecs a les biblioteques municipals va ser de 75.000, i segons les darreres dades, del 2017, és de 70.000, 5.000 menys.

Els deures pendents que tenen els responsables de les biblioteques municipals, començant pel regidor de Cultura, són: remunicipalitzar les 6 biblioteques en mans privades; augmentar el nombre de volanters; promocionar el carnet d'usuari de les biblioteques municipals; però, sobretot, potenciar l'ús de les biblioteques municipals i l'hàbit lector entre els palmesans i les palmesanes.

I és que llegir enriqueix la persona, la cultura, i la ciutat!