«S'agafa abans un mentider que un coix» diu la saviesa popular. La ministra espanyola d'Hisenda, María Jesús Montero, ha estat enxampada en una indigna mentida: fa uns dies va afirmar que havia consultat l'Advocacia de l'Estat sobre si el seu govern, estant en funcions, podia actualitzar les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic. La resposta dels serveis jurídics de l'Estat va ser, segons la ministra, que un Govern en funcions no pot fer aquest pas...

Ara resulta que aquest suposat informe «encara» no existeix, la qual cosa és una bona mostra de com funcionen les coses a Espanya (d'aquí a uns dies apareixerà un informe dient el que la ministra vol que digui) i una evidència de que María Jesús Montero és una mentidera.

Mentidera i filibustera. Perquè aquesta darrera maniobra per no pagar, no ja allò que és just, sinó allò que es comprometeren a pagar, és filibusterisme polític. Filibusterisme financer.

Si no fos que l'espoli que practica sistemàticament l'Estat espanyol amb les Illes Balears, provoca pobresa, mal estar i, fins i tot, morts, la cosa seria per riure.

L'Estat espanyol fa més de 300 anys que roba i espolia els ciutadans de les Illes Balears (i 'casualment', també, els de Catalunya i els del País Valencià).

Duen desenes d'anys entabanant (o fent-los xantatge) als nostres representants polítics, que fan com si defensassin els nostres interessos, mentre van passant els anys.

En realitat, el problema no és que ara, justament, hi hagi un govern espanyol que, mira per on, voldria pagar el que (diu) que ens toca, però resulta que no pot perquè està en funcions. El problema no és que l'actual sistema de finançament estigui caducat des del 2014 i que governs del PP i del PSOÉ no hagin tengut temps de reformar-lo...

El problema és molt més greu, molt més sistèmic i molt més antic... Ja ho cantava Al Tall:

«Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini

i rapinyeu governant;

sou fartons de vida llarga

que mai voleu acabar.»