L'estiu és temporada de revistes de jazz. De revistes en paper, poca broma! Com cada estiu, la revista "440Clàssica&Jazz" (del grup Enderrock) edita un exemplar doble que, normalment, es dedica, bàsicament, a repassar el panorama de festivals, de música clàssica i també de jazz, arreu dels Països Catalans. Però, sobre tot, l'estiu és quan es publica el número corresponent al segon semestre de l'any de la imprescindible revista "Más Jazz" que, des de 1998, edita Orfeo Ediciones.
El "Más Jazz" d'enguany és una joia. Està dedicada, bàsicament, a donar visibilitat a dones de l'actual panorama jazzístic. Especialment interessant és, a parer meu, un reportatge que ens presenta a deu instrumentistes de jazz espanyoles. És important posar en relleu que, exceptuant el rol de vocalistes, el món del jazz està extraordinàriament masculinitzat. Té a veure, sens dubte, amb un seguit de discriminacions, estereotips, de sostres de vidres, i situacions de terra enganxós. De masclisme i de patriarcat, al cap i a la fi.
Caldria, idò, un #OnSónLesDonesInstrumentistesDeJazz. El "Más Jazz" d'aquest estiu és part d'aquesta crida. No debades escriuen: "El jazz del futuro será feminista (con igualdad de oportunidades y sin discriminación por razón de género) o no será. Y ellas están llamadas a encabezarlo".
Amb feminisme, el món del jazz no només serà més just, serà més interesant. Els suggeresc que aprofitin el que queda d'estiu per gaudir la qualitat i el talent de les saxofonistes Berta Moreno, Irene Reig , Eva Fernández, i Cristina Miguel; les flautistes María Toro, i Trinidad Jiménez; la pianista Marta Sánchez, la trompetista Alba Careta, la contrabaixista Gemma Abrié, o Laia Fortià a la bateria. Totes elles són una perfecta proposta per a la playlist d’aquest estiu.
Salut, feminisme, i jazz!
