Recuperem el valor de l’amistat

M’ha fet pensar en la necessitat de donar valor, valorar com cal l’amistat, les relacions humanes entre persones que són qualque cosa més que companys de feina, o de partit, o d’associació, o de club esportiu...

L’estiu és una bona època per trobar-nos amb amigues i amics que quotidianament no ens trobem. Se solen organitzar sopars, dinars, trobades a la platja. Independentment de les converses informals sobre la família, o els infants si n’hi ha d’edats semblants, la trobada pot ser un enriquiment per totes les bandes.

Si per Nadal o Pasqua les trobades familiars al voltant dels dinars tradicionals solen ser massa sovint «conflictives» si s’entra en temes «delicats», això és doblers, herències, o fins i tot, l’expressió d’idees polítiques, a l’estiu les trobades solen tenir un altre caire, més amable, afable, cordial.

Hem de valorar les relacions humanes basades en l’afecte, en l’interès cap a l’altra persona. Saber escoltar i conèixer les opinions, els anhels, també les dificultats, els problemes que viu. Donar la teva opinió, respectant l’opinió d’altri.

Crec que una amistat no s’ha de confondre amb les relacions de companyonia a la feina, que convius durant la jornada laboral i on intervenen factors diversos, relacionats amb el tipus de treball.

Tampoc hem de pensar que per coincidir en múltiples reunions a l’associació de veïnats, o al club esportiu, o a l’associació de mares i pares, o... a un partit polític, les relacions humanes que s’estableixen són necessàriament d’amistat. En acabar les reunions de qualsevol tipus, molt sovint els homes acaben anant a prendre una cervesa, per cert, on poques vegades solen anar-hi les dones, ja que han de córrer cap a les altres feines domèstiques.

D’això que estic parlant evidentment no té res a veure amb els «amics i amigues» del Facebook, del twitter, de l’instagram... de les xarxes socials. Posar un «m’agrada» al mur de gent coneguda és un missatge senzill, que només manifesta l’acord. No diguem si a més només usam els emojis!

L’amistat és una relació humana enriquidora, d’intercanvi d’experiències i opinions, de respecte mutu. Un aprenentatge que consolidem en el pas del temps, que enyorem quan la distància física fa que les trobades siguin difícils. Una buidor immensa quan la persona amiga desapareix definitivament amb la mort.

En aquest temps que tot s’ha de fer immediatament, que les presses ho dominen tot, que l’urgent desplaça sempre l’important... Una trobada informal amb les amigues, amb els amics, ens instrueix, ens enriqueix com a persones.

L’esforç de mantenir, cuidar, de les nostres amistats crec que val la pena. Un esforç desinteressat que no espera el retorn per obligació. Valorar les nostres amistats ens fa més persones humanes, en temps de tants gestos inhumans.