El proppassat dijous 20 de juny Càritas Mallorca presentà la seva Memòria d'activitats de 2018. Val a dir que és un balanç molt valuós per copsar la situació social de l'illa. Ho és, sens dubte, des d'un punt de vista quantitatiu, car són més de 8000 les persones ateses per l'entitat lligada a l'Església catòlica. També ho és qualitativament, entre altres coses, perquè ens permet corroborar que la problemàtica associada a la creixent dificultat d'accés al dret a l'habitatge i la precarietat laboral són, en paraules de l'entitat dedicada a la beneficència, "dos factors que es cronifiquen en el temps, i que agreugen les desigualtats socials a Mallorca".

En aquest sentit, hi ha a la Memòria de l'any passat de Càritas Mallorca dues dades cabdals, que són causa de bona part de les creixents desigualtats realment existents a Mallorca: (i) Gairebé el 10% de les persones ateses són persones formalment ocupades, és a dir, treballadores i treballadors pobres. (ii) Els ajuts de beneficència relacionats amb carències relacionades amb l'habitatge s'han incrementat un 27% en relació a l'any anterior. L'absència de drets incondicionals en aquest àmbit és particularment sagnant!

Diagnosis com aquesta capolen discursos triomfalistes, com ara el que es fa a l' "Acord2 (sic) de governabilitat" en afirmar: "El projecte progressista que hem impulsat els darrers quatre anys les forces que signem aquests acords ha permès que la nostra societat avanci cap a la prosperitat econòmica i que aquesta sigui més compartida, creant ocupació i distribuint millor la riquesa que es genera".

Ras i curt: Diguin el que diguin, mai com ara hi havia hagut a Mallorca tanta pobresa laboral, ni tantes persones excloses del dret a un habitatge digne!