El cicle electoral que hem viscut a les Illes Balear entre finals del mes d'abril (eleccions al Congrés de Diputats i al Senat) i finals del mes de maig (eleccions al Parlament, Consells, ajuntaments i Europarlament), ens ha deixat infinitat de dades, reflexions i conclusions. Probablement, la dada més important i destacable és que les forces autodenominades d'esquerres han obtingut una victòria clara sobre les de dretes. I no es tracta d'una victòria relativa, sinó absoluta. Han guanyat en escons, en regidors, però també en vots.

Des de les primeres eleccions de la Transició fins ara, la tònica general havia estat que les dretes sumaven més vots que les esquerres. L'hegemonia de la dreta havia estat el fil conductor de totes les conteses electorals... Fins que va arribar la gran desfeta del PP de Bauzá el 2015, que va perdre 72.000 vots i 15 escons.

Aquest 2019, les esquerres han superat les dretes, per diverses circumstàncies, però també per la vacuna que va inocular el farmacèutic Bauzá en una part de l'electorat, que va quedar escalivat de la doctrina del polític que, com el protagonista de l'acudit, no obria la boca si no era per vessar-la.

L'home que xerra poc, però té l'estranya habilitat de ficar la pota el cent per cent de les vegades que ho fa.

El polític que, en broma en broma, ja duu més de setze anys vivint d'allò que ell anomenà un dia 'la sopa boba'. Boba amb 'b' de Bárcenas.

El farmacèutic que facturava, cada any, més d'un milió d'euros al govern que ell mateix presidia... Sense comptar el sou de president i les generoses dietes.

El perdedor de les eleccions que, en realitat, li era ben igual, perquè no volia ser president d'una comunitat que odiava, només volia fer servir la presidència com un trampolí per a escalar cap al seu vertader somni: tenir una canongia devers Madrid. I després devers Brussel·les.

El perdedor Bauzá es va dedicar a escopir, cada dia, damunt els drets civils dels ciutadans de les Balears, perquè en comptes de defensar els interessos de la gent d’aquí, es va dedicar a perjudicar-los, només per intentar caure simpàtic a l’oligarquia castellana que governa l’estat espanyol des de fa segles. I per comprar els elogis de la màfia mediàtica que els sosté.

El president més inúTIL, incapaç i ineficient de la història del nostre autogovern, que tot allò que tocava, ho espenyava i ho espanyava.

El perdedor que va intentar rompre la convivència de la nostra societat. Una societat que li va respondre amb les manifestacions més multitudinàries de la nostra història.

Manifestacions i vaga indefinida de docents i vaga d'estudiants i tres vagues de fam...

Un perdedor impostor que, amb el cinisme propi dels de la seva estirp, proclamava 'defensem lo nostro' amb unes sobrassades penjades d'una escala, al darrere i uns xoriços i botifarrers davant.

Un xulet esprimatxat, aspirant a alferes, que gaudia de passejar-se pels pobles de Mallorca, envoltat d'homes uniformats, mentre la gent l'escridassava.

Una trista caricatura de Quixot, acompanyat sempre del seu 'fidel i lleial' escuder Sancho Gómez.

Es somiava un Cid Campeador a la reconquesta de Pollença i no és més que una trista paròdia d'ell mateix, que perd eleccions inclús després de traspassat de partit.

José Ramón Bauzá, el gran perdedor...

O en trilingüe: Loser Ramón Bauzà.