Aquest dimarts es compleix un any rodó de l'empresonament injust, arbitrari i prevaricador de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Deixant de banda les consideracions personals que aquest cas m'evoca, que donen per fer dos llibres, un per cada Jordi, l'empresonament d'aquests dos líders socials és una injustícia monumental.

Cada un dels dies que els Jordis han passat a la presó és una potada a la Justícia i un insult a la democràcia.

Només un sistema judicial podrit, corrupte i xenòfob pot mantenir una situació que, tothom amb una mica d'informació i tota l'opinió pública internacional, saben que no respon a criteris de justícia, sinó a burda venjança pròpia de sistemes dictatorials i tercermundistes.

Els 365 dies que han passat privats de llibertat els Jordis ja són irreversibles, ningú mai els hi podrà tornar. Són un atemptat injust i injustificat a la seva integritat i són ells els que l'han patit i el pateixen en primer terme. Però són també un atemptat criminal contra la Justícia universal i contra la Humanitat.

Res justifica la injustícia que s'ha comès, i es comet, contra Sánchez i Cuixart i res els podrà rescabalar... per això, ara, als seus amics, només ens queda un camí: persistir fins assolir la independència de la Nació Catalana.

Segurament mai no hi va haver cap altre camí. El que és segur, però, és que mai havia quedat tan clar que només ens queda una sola opció.