Sé cert que el primer que us ve al cap és la pesada que torna a treure el tema!...Sé que no totes pensau això, jo mateixa dubt si he d’escriure sobre les violències, una vegada més, o no... Però què voleu que us digui? Continuen morint dones, cada dia, i les hem de tenir presents per continuar indignant-nos, perquè no s’atura la violència masclista que mata dones.
Aquests dies, una al·lota jove als EUA, na Cèlia Barquín Arozamena, esportista de golf, nascuda a Cantàbria, de 22 anys, cursava cinquè d’enginyeria civil a la Universitat d’Iowa. Ha tingut un cert ressò el seu assassinat, a les pàgines d’esports.
El darrer dia de l’estiu, una dona de 40 anys, assassinada a Úbeda, Jaén. La premsa no ha donat el nom, sabem que amb ella són 35 dones i un menor, morts en els vuit mesos d’enguany. Alguns webs feministes diuen que són 45, perquè n’hi ha en fase d’investigació...
Hem de reincidir en les mostres de rebuig, d’indignació, de ràbia, de tristor. Hem de ser constants en lluir les xapes, cada dimarts, que diuen Aturem les violències masclistes. Hem de mantenir l’alerta davant qualsevol mostra de violència física, o verbal, o psicològica, que veiem davant nostre. Hem d’aturar qualsevol acudit, qualsevol befa que mostri les dones com a objectes sexuals.
Començam la tardor, enguany diuen que calorosa. Torna la normalitat a les famílies, amb els infants a escola, s’ha acabat el llarg parèntesi de les vacances d’estiu. El moviment feminista anirà encalentit motors per què enguany el 25 de novembre sigui una data important de rebuig, de clam indignat per la realitat que viuen tantes dones , de totes les edats, en silenci, amb por.
No oblideu la campanya de l’IBDona Reacció, www.reaccionem.com, que compta amb 7.361 persones adherides i 403 entitats. Si no l’heu signat, el Pacte Social contra les violències masclistes, feis-ho. Ja ho veureu, no només és posar el teu nom, també és comprometre’t, dir allò que faràs per fer-lo efectiu, al teu àmbit, al teu redol.
Afortunadament molta gent jove ha pres consciència de la realitat que vivim en una societat on el patriarcat continua present en moltes mentalitats, en les relacions afectives. S’estan fent passes importants en el camp de la salut, formant professionals en la detecció de la violència masclista, en el camp de l’educació, amb tallers cap els adolescents, amb formació als docents. Hem de felicitar les nostres responsables polítiques de l’IBDona, dels Consells, de molts Ajuntaments que han fet una feinada aquest estiu, amb presència a les festes populars de les campanyes contra la violència en les relacions.
Necessitem la continuïtat d’aquestes accions polítiques, l’augment dels recursos destinats a l’atenció cap a les dones víctimes, també més recursos per a la formació en el món judicial, i campanyes cap a la ciutadania, perquè les violències masclistes és un problema social.
Les dones són les víctimes, el masclisme arrelat en la mentalitat de tants homes ha de ser eradicat. Passa imprescindible per arribar a la igualtat real, en una societat més justa, més solidària, més sobirana.
